Maig, calor i sequera

Gronxador

14 de maig. Ja ha passat un mes des que em vaig instal·lar a les rodalies de Llimiana gràcies a la bona acollida dels meus amics. Han passat algunes coses, tot i que els ritmes aquí són pausats. Varem tenir la visita d'un noi francès, segona part d'un intercanvi d'estudiants d'ESO. Amb aquesta excusa vaig acabar de muntar i equipar la tenda en la que faig vida nocturna i una petita part de la diurna. He començat a netejar el gronxador i he habilitat un espai per a les migdiades a la caseta de fusta del costat, una caseta que està a mig fer, sense terra i amb entrades d'aigua quan plou, cosa que no passa des fa molt temps, tanmateix.
Malgrat el que es pugui creure, aquí les nits són força sorolloses i qui s'endú el protagonisme en aquest apartat són les merles, ocellots negres amb bec groc que es passen el dia i la nit remenant entre la fullaraca, no sé si per que els fa gràcia o buscant cucs i insectes. No falten els cucuts i el cor de grills. Per la part vegetal no falten els crec-crec dels arbres morts que a vegades mou el vent, ni el bombardeig de fulles, branquetes i llavors sobre la tenda.

Darrera la tenda

Pel que fa a la part paisatgística no ens podem queixar, hi ha força flors, entre ells les de les futures maduixes silvestres. Al davant, la vinya està en plena expansió de verd.
A mig camí entre la tenda i els horts vaig improvisar un plat de dutxa, allà on hi pot arribar la mànega de regar. Resumint, tenda per a dormir, palé per a les dutxes, habitació per a la becaina, menjador exterior (taula i cadira davant la caseta), magatzem a la part més fosca de la caseta, raïm al davant i maduixes al darrera (més l'hort: enciams, bledes, faves, patates, llí, tomàquets, remolatxes, cols, colirabes, rabes, pastanagues,...).
Com anècdota interessant, un veí que té el seu hort a costat del nostre i que ve els caps de setmana, em va demanar que li regués aquests dies perque ell no pot venir i que em pagaria alguna cosa.
La part més delicada de la història és aquesta, aquí s'està prou bé, però és insostenible a mig i llarg termini ja que no puc plantejar-me viure sense cap ingrés. La ciutat més propera és a 25 minuts en cotxe, cosa que jo no tinc, o sigui que en el cas hipotètic de que sortís una feina allà, sería realment complicat fer-la.
L'altra part difícil de resoldre és que allò que més necessito, desenvolupar habilitats socials esdevé una utopia aquí, aïllat en una finca rural amb una família de costums austers, una mica en la línia Amish.
L'altre dia em vaig haver de saltar la visita amb l'assistent social del Centre de Salut Mental perque la meva economia no em permet fer un viatge a Igualada d'anada i tornada (quasi 40 €). M'he de limitar d'anar a la meva ciutat a final de mes, quan poso parada en els mercats de Vilanova i Igualada i ingresso alguna cosa.
Per sort el meu ordinador agafa el senyal d'internet de la masia i puc mantenir un cert contacte amb el món exterior, apart de pujar-me al cotxe dels meus amics de tant en tant per anar a la biblio de Tremp i veure altres ànimes humanes.
La vida és complicada, assumible però complicada.

Biblio de Tremp

Excursió fotogràfica / Fotografia ekskurso / Excursión fotográfica

Els propassats dies 30 d'abril i 1 de maig varem sortir a la caça d'imatges de la serralada i el poble de Rúbies, la capital de la retpública. Dilluns, dia de la sortida, es va confirmar la predicció meteorològica i varem patir/gaudir de pluges fins ben entrada la tarda. Com diuen en castellà però, no hay mal que por bien no venga, i així varem poder fotografiar el riu Barcedana amb tota la seva esplendor, catarata inclosa. Una altra sorpresa no prevista va ser la de trepitjar un mantell de neu a la part alta del Montsec, vessant nord.
Aquestes i altres anècdotes queden reflexades en un seguit de diapositives penjades a Ipernity.
Un dels objectius de la sortida era examinar la zona de Rúbies per tantejar les possibilitats d'instal·lació d'un grup de gent en un futur no gaire llunyà, tot fent renèixer el poble amb criteris ecològics i alternatius.

En aquest sentit desgranem aquí els pros i contres que s'ens acudeixen:

A favor:
-distanciament de nuclis habitats, cosa que disminueix els conflictes de veinatge
-font d'aigua, modesta però aparentment constant al llarg de l'any
-existència de camps de conreu abandonats, amb arbres fruiters inclosos
-material de construcció a disposició, pedres provinents de les runes
-un sol accès a motor, pista d'uns 8 km. fins el poble més proper, element disuasori de massificació
-paisatge estimulant, espais oberts i cap signe industrial
-l'unic signe d'explotació de la zona sembla ser el pasturatge d'ovelles i cabres
-els anys d'abandonament potser han donat a la terra un enriquiment natural
-el mateix abandonament sembla que permet cultivar ecològicament sense camps propers que contaminin amb químics
-a l'altra banda del Montsec hi ha un productor veterà de fruita i verdura ecològica


En contra:
-l'escassetat del cabdal d'aigua pot ser un inconvenient en un primer moment
-en època de pluges la pista presenta dificultats de trànsit, especialment per a turismes
-no hi ha cap casa habitable a curt o mig termini
-la cobertura de telefonia es deficient
-en determinada època es converteix en territori de caçadors
-al ser muntanya cal averiguar quines plantes s'adequen al conreu
-els hiverns són freds

Altres:
-la zona es visitada els caps de setmana per esportistes (corredors, ciclistes, excursionistes, etc.)
-hi havia antigament un molí, ara en runes
-a la zona més granítica que atravessa el rierol es podria construir una bassa per al bany uni personal
-existeixen algunes restes de construccions a l'exterior del poble, fora de la visió dels "turistes de diumenge"
-si alguna vegada hi hagués excedents agrícoles es podrien vendre al mercat de Tremp
-a la cara nord de la serra hi ha un refugi lliure de muntanya (amb un pou d'aigua) on calculo que hi podrien caber unes 20 persones. Útil si mai es fes una trobada nombrosa.