dimarts, 28 de juny de 2016

Una visita que esbufega

Ahir a la tarda vaig tenir la meva primera visita d'un personatge important, un senglar adult que feia patxoca. El vaig sentir de dins la tenda amb la orella que tenia lliure (amb l'altra escoltava l'anàlisis de les eleccions a RAC 1). Vaig treure el cap i allà estava, palplantat a uns 8-10 metres de la tenda, observant-me, observant-lo. Vam estar tots dos uns quants segons sense saber que fer, fins que vaig optar per saludar-lo: Hola! Hola? Hola!...va estar a punt de venir, no sé amb quines intencions ho hagués fet, tanmateix, però en el darrer moment va girar cua bosc avall.
No tinc gaire menjar però suposo que alguna de les restes devia fer la suficient olor per que el senglar ho captés i el fes apropar-se.
Abans d'aquesta visita n'havia tingut una altra, no tan voluminosa...o sí. Una petita marabunta de formigues va passar a 1 metre de l'entrada de la tenda en direcció quí sap on. Era força impressionat, un riu de formigues negres, totes marxant en formació, centenars d'elles.
Visites de menor entitat ja són els insectes voladors, entre ells, unes micromosques que atravesen la mosquitera de la tenda, així que no puc aturar-les.
D'altres visites (pràctiquement invisibles) només conservo les petjades, picades, fiblades i mossegades que em van tatuant el cos, fins i tot quan vaig vestit. Afortunadament no és una cosa sistemàtica i ho puc resistir, tot i que no és còmode tenir puntets de coïsor repartits pel cos.
Ja fora de les meves "dependències" em va fer gràcia veure multitud de granotetes minúscules (o gripaus?) atravessant un camí en direcció a la llacuna i unes truites fent el triple salt mortal a l'aigua.

Quadern del neomaquis

24 de juny de 2016. Primer dia d'utilització d'una caseta abandonada a prop del pantà de Cellers. He arreglat l'espai que estava ple de restes d'objectes i runa deixats fa força temps, a jutjar per la pols acumulada.
En principi la caseta té tot l'aspecte d'haver estat feta servir com a magatzem i taller, tot i que, entre el material abandonat hi ha uns matalassos, apilats dempeus en un racó. Més de la meitat de les coses de la caseta es troba en un estat inservible, pel seu deteriorament, la brutícia i la dubtosa utilitat. A això cal afegir les restes de paret i sostre que han anat caient amb el temps. El sostre, de teules clàssiques, aguanta en bona part i només hi ha alguna petita escletxa per on es filtren les rajos de sol i, en el seu cas, pols i segurament una mica d'aigua en moments de pluja.
Una part dels obectes, no obstant, si és recuperable i utilitzable: hi ha accessoris per a bicicleta, taulons de fusta, claus, bisos, caragols, llibretes antigues, dues neveres de camping atrotinades, uns penjarrobes, una taula gran, tubs de regar, rajoles i altres petis objectes variats.

La caseta, en principi, entra dins dels meus plans com a lloc reservat per a llegir, escriure i fer petites tasques de millora i manteniment de l'espai. A uns cinc minuts de la caseta es troba la meva tenda, que vaig planta fa una setmana, després de seleccionar un lloc entre els boscos circundants. Allà concentro, principalment, les activitats relacionades amb l'alimentació i el descans. També és el lloc on guardar i protegir els objectes de més valor o més útils en el dia a dia. Llibres de la biblioteca, altres meus, la guitarra, el petit portàtil, el rebost, roba, sac de dormir, llums solars, etc. Les eines, finalment, les he traslladat a la caseta per guanyar espai.
Com podeu suposar, una tenda sola, de dues places, no seria suficient per a tot, així que al costat he construit un "porxo" amb el sobresostre d'una altra tenda per crear una mena de magatzem i alhora afegir més ombra al conjunt, que bona falta fa, vistes les temperatures.

A mig camí entre la tenda, a dalt d'un bosc, i la caseta, es troba la zona de l'aigua, una llacuna que em proporciona la possibilitat de prendre banys, nadar i mantenir la higiene necessària. En part habilitada com a platgeta per als residents de la zona, pot ser utilitzada com a àrea de pic-nic si es reuneix una colla de gent.

El conjunt tenda, llacuna i caseta, es troba a una mitja hora de la ciutat més propera, Tremp. Mitja hora calculant a la velocitat del meu Aixam-Mega de segona mà (45 km/h). Els objectius més immediats són aconseguir una major comoditat, tant a la caseta com a l'entorn de la tenda, entre d'altres aconseguir un parell de cadires plegables per poder menjar, llegir i escriure sense que s'em quedi el cul encarcarat sobre trastos i pedres. Caldrà trobar una manera d'aprofitar més la llum solar que incideix sobre la caseta, tot i que ara ja és suficient per a la lectura durant la major part del dia.
Quan aconsegueixi una escala, faré alguns canvis al sostre per reduir la possibilitat de desprendiments i caiguda d'objectes. De passada reparar les goteres.

28 de juny de2016. Mentres publico l'entrada que tenia manuscrita des fa uns dies, he d'anotar que ja tinc una de les cadires plegables que necessitava. l'he recollida del costat d'un contenidor d'una zona residencial.

dijous, 28 d’abril de 2016

La faŭno de Montsek


 Zwijntje.JPG
 Lataste's viper.jpg
Apro (Sus scrofa)
Granda mamulo kun impona aspekto. Ĉirkaŭ 1,7 metrojn longa kaj 1 m. alta. kun granda kapo kaj longa muzelo. La oreloj estas mallongaj kaj starantaj, la vosto mallongas. Ĝia abunda hararo estas griz-obskurbruna. Kutime ĝi agadas grupe. Entute ĝi similas al porko laŭkorpe.


Capreolus capreolus 2 Jojo.jpg




Vipuro (Vipera latasti)
Kun muzelo finiĝanta per kvazaŭ-korneto, la vipuro havas dikan korpon, ĉiam malpli longa ol 60 cm. La kapo estas larĝa kaj triangulforma. Ĝiaj pupiloj prezentas vertikalan formon. En la dorso rimarkeblas obskura linio kiu zigzagas laŭlonge. Ĝi estas venena. Laŭkutime ĝi agadas dumtage. Loĝanta en rokzonoj kaj malfermitaj arbaroj.






Kapreolo (Capreolus capreolus)
Granda mamulo, movlerta. Ĝi longas ĉirkaŭ 1,2 metrojn kaj altas 80 cm. Ĝia koloro estas ruĝbruna. Senvosta, tamen kun tre videbla blanka makulo postaĵe. Nigra muzelo kaj longaj oreloj. Mallongaj kornoj kun malmultaj disbranĉoj. La kornoj elfalas en aŭtuno kaj rekreskas dum vintro. Kapreoloj kutime vivas are.


Vulpo (Vulpes vulpes)
Mezgranda mamulo kun fortula aspekto. Ĉirkaŭ 1 metron longa kaj 40 cm. alta. Kun longaj haroj kaj starantaj oreloj, akra muzelo, mezgrandaj kruroj. Vosto longa kaj haroza.
La dorso povas prezenti diversajn kolorojn, inter ruĝeca bruno kaj nigreca. La ventro blankas. Ĝiaj piedspuroj sur la grundo tre similaj al tiuj de hundoj.

divendres, 18 de març de 2016

Kelkaj bildoj pri Rúbies / Algunes imatges de Rúbies

Montsec d'Ares des del Montsec de Rúbies
Preses durant una excursió fa pocs dies:
Rúbies des de la Portella Blanca

El poble des de baix, a prop de la font

Detall ruino-artístic


dimarts, 23 de febrer de 2016

Crònica de l'arribada a Rúbies en 1998, projecte i dades del lloc

(Circular escrita poc després del descobriment)
 
Anys 1970. La família Baulies abandona Rúbies, són els darrers, les altres famílies ja van claudicar a bans i moriren o emigraren cap a altres contrades on la vida els semblava més fàcil i prometedora.

A Rúbies tan sols quedaren les cases i una ermita que a poc a poc es va derrumbant.
Només un fill del poble, en Joan, encara resisteix el pas del temps, guanyant-se la vida apuradament amb un grapat de vaques i unes terres de dificil conreu.

Any 1998. En una excursió en solitari, descobreixo al final d'un camí d'alzines i esbarsers, el poble de Rúbies, una balconada sobre el Noguera Pallaresa, des d'on s'aguaita el majestuós Montsec d'Ares.

M'impressiona i em captiva. He seguit un GR (Camí de Gran Recorregut) que travessa una antiga pedrera i un rierol amb petits salts d'aigua, en algún temps utilitzat per regar terrasses i bancals de cultiu. Fins i tot m'he trobat amb arbres fruiters crescuts en llibertat, sense la cura de l'home.

No m'ho penso més, Em quedaré a viure al poble. Vull aturar la mort de Rúbies i formar part del seu paisatge. Construiré una casa com les que feien la gent d'abans, rehabilitaré l'ermita, netejaré carrers i camins, alliberaré les eres i les fonts. Vull cuidar la natura de Rúbies, protegir aquesta terra dels depredadors humans, aquells que volen convertir el món en una immensa urbanització.

Vull fer moltes coses a Rúbies i m'agradaria comptar amb tu. però no tinguis por, no et demano diners. En aquest racó del món no hi ha bancs ni caixes, tot i la riquesa d'aquest espai natural increible.

Segurament hi ha animals autòctons que tu i jo podem descobrir plegats, plantes sorprenents i roques de mil formes. Vull que vinguis a Rúbies, que respiris el seu aire, que sentis els seus sons, que et deixis envair per la seva pau.

De moment visc en una tenda on hi podem caber fina a quatre, però podem ser més si algú s'anima a fer vivac al poble. I si el dia que vinguis tens alguna cosa per llençar que creguis que pot ser útil, porta-ho, t'ho agrairé de mil amors. Compte amb mi si necessites un massatge, classes d'esperanto, guia per la zona, intercanvi d'idees...