Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arribada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arribada. Mostrar tots els missatges

dimarts, 23 de febrer del 2016

Crònica de l'arribada a Rúbies en 1998, projecte i dades del lloc

(Circular escrita poc després del descobriment)
 
Anys 1970. La família Baulies abandona Rúbies, són els darrers, les altres famílies ja van claudicar a bans i moriren o emigraren cap a altres contrades on la vida els semblava més fàcil i prometedora.

A Rúbies tan sols quedaren les cases i una ermita que a poc a poc es va derrumbant.
Només un fill del poble, en Joan, encara resisteix el pas del temps, guanyant-se la vida apuradament amb un grapat de vaques i unes terres de dificil conreu.

Any 1998. En una excursió en solitari, descobreixo al final d'un camí d'alzines i esbarsers, el poble de Rúbies, una balconada sobre el Noguera Pallaresa, des d'on s'aguaita el majestuós Montsec d'Ares.

M'impressiona i em captiva. He seguit un GR (Camí de Gran Recorregut) que travessa una antiga pedrera i un rierol amb petits salts d'aigua, en algún temps utilitzat per regar terrasses i bancals de cultiu. Fins i tot m'he trobat amb arbres fruiters crescuts en llibertat, sense la cura de l'home.

No m'ho penso més, Em quedaré a viure al poble. Vull aturar la mort de Rúbies i formar part del seu paisatge. Construiré una casa com les que feien la gent d'abans, rehabilitaré l'ermita, netejaré carrers i camins, alliberaré les eres i les fonts. Vull cuidar la natura de Rúbies, protegir aquesta terra dels depredadors humans, aquells que volen convertir el món en una immensa urbanització.

Vull fer moltes coses a Rúbies i m'agradaria comptar amb tu. però no tinguis por, no et demano diners. En aquest racó del món no hi ha bancs ni caixes, tot i la riquesa d'aquest espai natural increible.

Segurament hi ha animals autòctons que tu i jo podem descobrir plegats, plantes sorprenents i roques de mil formes. Vull que vinguis a Rúbies, que respiris el seu aire, que sentis els seus sons, que et deixis envair per la seva pau.

De moment visc en una tenda on hi podem caber fina a quatre, però podem ser més si algú s'anima a fer vivac al poble. I si el dia que vinguis tens alguna cosa per llençar que creguis que pot ser útil, porta-ho, t'ho agrairé de mil amors. Compte amb mi si necessites un massatge, classes d'esperanto, guia per la zona, intercanvi d'idees...