diumenge, 4 de novembre del 2012

Minairons, koboldoj en Katalunio



Ĉe Alta Ribagorça oni nomas ilin diablorins; Ĉe Pallars, Andoro kaj Alt Urgell ili ricevas la nomon minairons - kun la variantoj manaironsmenairons -; kaj ankaŭ, en aliaj pli sudaj regionoj, pli malproksimaj al Pireneoj, ili estas konataj per la nomo femilians.
Ĉiuj ĉi nomoj aludas al la samaj malgrandegaj estaĵoj laŭdire garditaj en ies kanujo. Pri la reala naturo de tiuj estaĵoj estas diversaj opinioj. Kelkaj homoj parolas pri bestetoj, ĝenerale dirite, sen klarigi, ekzemple, ĉu tiuj bestetoj povas flugi aŭ ne.
Aliaj homoj asertas ke ili estas kvazaŭ bando da ege malgrandaj, preskaŭ nevideblaj, kuloj. Sammaniere, aliaj homoj preferas kompari ilin  al zummuŝoj, pro la zumsonoro kiun ili aŭdigas elirante el la kanujo.
Sed neniu dubas pri ilia malgrandeco, ĝis la punkto ke, en unu sola kanujo povas enhavi milojn da tiuj estaĵoj kaj ke, malfermante ĝin, ili eliras kun granda ekscito postulante labortaskon.
J.M. Fericgla, en sia libro La fungo kaj la genezo de la kulturoj, konkludas ke la minairons estas produkto el la manĝado de diversaj halucinigaj fungoj, speciale la t.n. muŝamanito (Amanita Muscaria), karakterizita per sia ruĝa ĉapelo kun blankaj punktetoj.
Sub la efekto de ĝia englutado, la homo sentas sin malgranda, tre malgranda, kaj samtempe vidas sin ĉirkaŭata de miloj da fajreroj.
Dum la daŭro de la efekto li/ŝi eksperimentas  nebremseblan emon moviĝi kaj agadi, kvazaŭ li/ŝi havus interne tiujn minairons, jen!
Pro ĉio ĉi Fericgla deduktas, i.a., ke la rakontoj pri minairons originas el tiuj halucinoj. La antikvaj ĉamanoj, kun la falsa preteksto ke la muŝamanito estas venena, altrudis al la popolo la tabuon ĝin manĝi. Tiel ili povis plu konsumi ĝin senĝene kaj sen la risko ke la drogo malabundu en la arbaroj pro troa plukado.
Noto: la populara kataluna diraĵo tocat del bolet (=tuŝita de la fungo) por signifi frenezulon, plejverŝajne devenas el la sama fenomeno.

La supra teksto estas fragmento elkatalunigita el la libro Muntanyes Malaïdes, de Pep Coll. Eldonejo Empúries 1993.

dijous, 1 de novembre del 2012

Retornant a la vi(d)a camperola

Mentres uns es dediquen a la oktober fest uns altres ens dediquem a l'octubre rural. Aquest mes d'octubre ha estat el del retorn a la Masia Navarro. El sebastià em va trucar per oferir-me una feina en els seus terrenys on cultiva fruita i verdura ecològica. Ha estat un mes prou accidentat, amb anades i vingudes d'Igualada per resoldre problemes amb la factura de la llum, alguns dies amb angines, preparació del mercat de final de mes, etc.
A Llimiana tot bé, treient pedres i rocs dels camps per poder sembrar, esporgant pistes per poder circular, recollint pomes a dojo, extirpant males herbes...fin i tot va haver temps per trobar alguns bolets, Pinetells i Bolets d'Ovella.
A estones perdudes atenc els blocs i les xarxes internàutiques, repasso alguns acords amb la guitarra, llegeixo coses en gallec, arreglo la meva habitació improvisada dins d'un cobert, xerro i fem broma amb la quitxalla de la casa,...
I això, aquest any les pomeres s'han desmelenat, tenim tones de peres ciri, verdonzella, reineta i alguna altra varietat apareguda insospitadament. Si coneixeu algú que en vulgui comprar, ja ho sabeu, el problema es que no tenim logística per anar massa lluny a servir-les. El Sebastià es mou pel Pallars, basicament (suposo que també part de La Noguera podria entrar en l'àrea de distribució).
En qualsevol cas esteu convidats a visitar-nos. Teniu la info a dalt del bloc, immediatament sota el títol. Una abraçada a tothom i feliç castanyada!

diumenge, 16 de setembre del 2012

Curs / Kurso de esperanto en Lleida

Curs intensiu d'esperanto
dies 21,22 i 23 de setembre La Biotiga - Ecoxarxa de Lleida C. Ramon Llull 6 (al costat de la plaça del Treball) preu: 20 € (10 € estudiants i aturats) Info del curs: 664 51 71 73

Ambdues activitats compten amb el suport de l'Associació Catalana d'Esperanto

dijous, 14 de juny del 2012

Crònica de la 1a acampada



Aquest cop sí, en absència de pluja vaig arribar a Rúbies sobre l'horari previst i vaig poder instal·lar la tenda en un lloc arrecerat i protegit. També vaig poder  explorar el terreny amb més marge de temps, cosa que em va permetre alguns descobriments, com ara l'antic cementiri del poble i una roca d'aspecte monolític impressionant. Allà s'em va ocórrer dividir Rúbies en territoris per poder identificar millor cada zona:
-el cementiri i el monòlit serien dins del Territori Espiritual
-l'entrada al poble, on hi ha la font seria el Territori dels Aiguamolls
-el poble, junt amb l'ermita seria el Territori Central
-les feixes cultivables al voltant del poble serien al Territori Periferic
-la zona dels salts d'aigua i basses seria el Territori Iakuzzi

La tenda es troba al Territori Perifèric, a prop d'unes petites bordes ara en ruines. Diumenge vaig estar netejant els voltants de l'asentament i començant a definir espais: zona de cuina, zona del foc i zona polivalent. També vaig començar a fer un primer inventari mental dels recursos alimentaris de la zona, vaig identificar parres, figueres, pomeres, ametllers, moreres, orenga, ortigues, roses silvestres i altres plantes per identificar.
La font segueix rajant encara que el cabdal és petit. A la zona Iakuzzi vaig començar a millorar els espais per banyar-se i pendre el sol. A prop d'allà vaig descobrir també un terreny fangós que podria servir com a recurs per a construir amb la tècnica del adob.
Tinc previst tornar a pujar algún cap de setmana de Juliol però encara no puc precisar una data.
Per poder ubicar millor la crònica, podeu donar un cop d'ull a algunes fotos del darrer dia.

 Esta vez sí, en ausencia de lluvia llegué a Rúbies sobre el horario previsto y pude instalar la tienda en un lugar resguardado y protegido. También pude explorar el terreno con más margen de tiempo, lo que me permitió algunos descubrimientos, como el antiguo cementerio del pueblo y una roca de aspecto monolítico impresionante. Allí se me ocurrió dividir Rúbies en territorios para poder identificar mejor cada zona:
-el cementerio y el monolito serían dentro del Territorio Espiritual
-la entrada al pueblo, donde está la fuente sería el Territorio de los Humedales
-el pueblo, junto a la ermita sería el Territorio Central
-los bancales cultivables alrededor del pueblo serían el Territorio Periférico
-la zona de los saltos de agua y balsas sería el Territorio Iakuzzi

La tienda se encuentra en el Territorio Periférico, cerca de unas pequeñas bordas ahora en ruinas. El domingo estuve limpiando los alrededores del asentamiento y empezando a definir espacios: zona de cocina, zona del fuego y zona polivalente. También empecé a hacer un primer inventario mental de los recursos alimenticios de la zona, identifiqué parras, higueras, manzanos, almendros, moreras, orégano, ortigas, rosas silvestres y otras plantas por identificar.
La fuente sigue manando aunque el caudal es pequeño. En la zona Iakuzzi empecé a mejorar los espacios para bañarse y tomar el sol. Cerca de allí descubrí también un terreno fangoso que podría servir como recurso para construir con la técnica del adobe.
Tengo previsto volver a subir algún fin de semana de Julio pero todavía no puedo precisar una fecha.
Para poder ubicar mejor la crónica, puedes dar un vistazo a algunas fotos del último día.



dimarts, 5 de juny del 2012

Projecte OK-Rúbies / Projekto OK-Rúbies / Proyecto OK-Rúbies

 Aquest cap de setmana començo el projecte OK-Rúbies. Pujaré diumenge desde Lleida amb el tren de la Pobla fins a Cellers, des d'on caminaré fins la Font de les Bagasses. D'allà iniciaré l'ascens fins el poble, on calculo arribar a migdia, a temps per dinar. Un cop allà cercaré el lloc idoni per plantar la tenda, que servirà tant per passar la nit com per punt de referència per a properes visites,
El mateix diumenge continueré realitzant fotografies més específiques que puguin ajudar a fer-nos una idea de l'entorn natural i alhora ens suggereixin com aprofitar els recursos naturals.
La idea es preparar una acampada de llarga durada per al mes d'agost. Aquest mes el dedicaré a la neteja del poble, l'acolliment de visites, planificació d'un primer habitatge experimental i, en cas de que s'animi més gent, tallers d'ajuda mútua i d'intercanvi de coneixements.

Ĉi semajnfine mi komencas la projekton OK-Rúbies. Mi aliros ekde Lleida per la trajno de La Pobla de Segur ĝis Cellers, de tie mi piediros ĝis La Font de les Bagasses. De tiu punkto mi supreniros al la vilaĝo, kalkulante la alvenon tie ĉ. tagmeze, ĝustatempe por la tagmanĝo. Post tio, mia unua agado estos serĉi konvenen lokon por starigi la tendon, kiu utilos por tranokti kaj ankaŭ kiel referencpunkto por sekvantaj vizitoj.
Dimanĉe mem mi daŭre fotos plispecife la ĉirkaŭon por faciligi pli kompletan komprenon de la viveblecoj de la zono kaj ĝiaj resursoj. La ĉefideo estas prepari la necesaĵojn por longa tendumado dum aŭgusto. Tiun monaton mi okupiĝos pri purigado de la vilaĝo, akceptado de vizitantoj, planado de experimenta loĝejo kaj, kaze ke partoprenos pliaj tendumantoj, organizado de atelieroj pri reciproka helpado kaj interŝanĝo de konoj.

Este fin de semana comienzo el proyecto OK-Rúbies. Saldré de Lleida con el Tren de La Pobla hasta Cellers. Una vez allí, andaré hasta la Font de les Bagasses, desde donde subiré hasta el pueblo, calculando llegar a la hora de comer. Por la tarde buscaré el mejor lugar para plantar la tienda, que servirà tanto para pasar la noche como para establecer una referencia para las siguientes visitas.
Después recorreré el lugar haciendo algunas fotos más específicas, que nos seran útiles para hacernos una idea del entorno y entrever los recursos naturales que se podrian aprovechar. La idea es preparar una acampada larga para el mes de agosto. Durante ese mes me dedicaré a limpiar el pueblo, atender las visitas, planificar una vivienda experimental y, en caso de que más gente se anime, realizar talleres de ayuda mútua y intercambio de conocimientos.

dissabte, 2 de juny del 2012

Inventem el Trokopoly? Ĉu ni inventu Trokopoly? Inventamos el Trokopoly?

Aquesta és la llavor d'una idea. T'animes a participar? Com te l'imagines? Quina és la teva proposta? Les idees que arribin les anirem publicant i els lectors podran valorar-ne la viabilitat (jugabilitat). Creem un jòc entre tots. Comencem a canviar les regles de jòc!

Tiu ĉi estas la semo de ideo. Ĉu vi emas partopreni? Kiel vi imagas ĝin? Kiu estas via propono?La alvenantajn ideojn ni publikigos kaj la legantoj povos valorigi ĝian efektivigo-eblecon (ludeblecon). Ni kreu kune ludon. Ni komencu ŝanĝi la ludregularon!

Esta es  la semilla de una idea. Te animas a participar? Como te lo imaginas? Cual es tu propuesta? Las ideas que nos lleguen las iremos publicando y los lectores podran valorar su viabilidad (jugabilidad). Creemos un juego entre todos. Comencemos a cambiar las reglas de juego!

dijous, 31 de maig del 2012

Correcció de data / datkorekto/ Corrección de fecha

Els propers 10 i 11 de juny tornaré a ser a Rúbies. La vegada anterior no vaig poder plantar la tenda degut a les pluges, les quals també em van impedir disposar de temps per explorar amb calma la zona.
La idea és sortir de Lleida al matí direcció Àger i arribar a dalt del Montsec a temps per dinar.

La venontajn 10 kaj 11 de junio mi revenos al Rúbies. Pasintfoje mi ne sukcesis starigi la tendon pro la pluvvetero, kiu ankaŭ malhelpis por trankvila esplorado de la zono.
La plano estas eliri el Lleida matene en direkto al Àger kaj alveni ĉe la supro de Montsec ĝustatempe por la tagmanĝo.

Los próximos dias 10 y 11 de junio volveré a Rúbies. La vez anterior no pude plantar la tienda debido a las lluvias, las cuales tambien me impidieron disponer de tiempo para explorar con calma la zona.
La idea es salir de Lleida por la mañana dirección Àger y llegar a lo alto del Montsec a tiempo para comer.

dijous, 3 de maig del 2012

Excursió fotogràfica / Fotografia ekskurso / Excursión fotográfica

Els propassats dies 30 d'abril i 1 de maig varem sortir a la caça d'imatges de la serralada i el poble de Rúbies, la capital de la retpública. Dilluns, dia de la sortida, es va confirmar la predicció meteorològica i varem patir/gaudir de pluges fins ben entrada la tarda. Com diuen en castellà però, no hay mal que por bien no venga, i així varem poder fotografiar el riu Barcedana amb tota la seva esplendor, catarata inclosa. Una altra sorpresa no prevista va ser la de trepitjar un mantell de neu a la part alta del Montsec, vessant nord.
Aquestes i altres anècdotes queden reflexades en un seguit de diapositives penjades a Ipernity.
Un dels objectius de la sortida era examinar la zona de Rúbies per tantejar les possibilitats d'instal·lació d'un grup de gent en un futur no gaire llunyà, tot fent renèixer el poble amb criteris ecològics i alternatius.



En aquest sentit desgranem aquí els pros i contres que s'ens acudeixen:

A favor:
-distanciament de nuclis habitats, cosa que disminueix els conflictes de veinatge
-font d'aigua, modesta però aparentment constant al llarg de l'any
-existència de camps de conreu abandonats, amb arbres fruiters inclosos
-material de construcció a disposició, pedres provinents de les runes
-un sol accès a motor, pista d'uns 8 km. fins el poble més proper, element disuasori de massificació
-paisatge estimulant, espais oberts i cap signe industrial
-l'unic signe d'explotació de la zona sembla ser el pasturatge d'ovelles i cabres
-els anys d'abandonament potser han donat a la terra un enriquiment natural
-el mateix abandonament sembla que permet cultivar ecològicament sense camps propers que contaminin amb químics
-a l'altra banda del Montsec hi ha un productor veterà de fruita i verdura ecològica


En contra:
-l'escassetat del cabdal d'aigua pot ser un inconvenient en un primer moment
-en època de pluges la pista presenta dificultats de trànsit, especialment per a turismes
-no hi ha cap casa habitable a curt o mig termini
-la cobertura de telefonia es deficient
-en determinada època es converteix en territori de caçadors
-al ser muntanya cal averiguar quines plantes s'adequen al conreu
-els hiverns són freds

Altres:
-la zona es visitada els caps de setmana per esportistes (corredors, ciclistes, excursionistes, etc.)
-hi havia antigament un molí, ara en runes
-a la zona més granítica que atravessa el rierol es podria construir una bassa per al bany uni personal
-existeixen algunes restes de construccions a l'exterior del poble, fora de la visió dels "turistes de diumenge"
-si alguna vegada hi hagués excedents agrícoles es podrien vendre al mercat de Tremp
-a la cara nord de la serra hi ha un refugi lliure de muntanya (amb un pou d'aigua) on calculo que hi podrien caber unes 20 persones. Útil si mai es fes una trobada nombrosa.

dimarts, 24 d’abril del 2012

Els anys de la guerra / La jaroj de la milito / Los años de la guerra


La població (Rúbies), que ara contemplem buida i abandonada, va patir durant la Guerra Civil de 1936-1939 a causa de la seva situació geogràfica. Rúbies està situada al llevant de la Noguera Pallaresa i, com altres llocs estratègics que hom troba pel Pallars Jussà i Sobirà, com és el cas de les Pedres d'Auló, el pas cap a la Vall d'Aràn i França obligava en aquest cas a passar si us plau per força pels Terradets.. El front es va establir al Montsec de l'abril al desembre de 1938. La gent de la comarca fugia cames ajudeu-me sense entendre el perquè de tot plegat. Durant un temps, les tropes franquistes van ocupar aquesta població, dificultant així l'accés de l'exèrcit republicà. La Portella Blanca, una mica més enllà de Rúbies, entre els cingles del Montsec, era un pas estratègic i els republicans es trobaven uns metres més endevant, amagats a les trinxeres i defenses construïdes amb pedres de paret seca.

Sovint tot parlant amb padrins de les pobacions del Pallars Sobirà que, a un bàndol o a un altre, van lluitar durant la Guerra Civil, expliquen el fred que passaven amagats enmig d'aquells pedrots durant l'hivern gelat. "Anàvom amb mantes foradades que no ens tapaven res. Molts nois van morir congelats mentre a la nit fevem les guàrdies". La guerra, sempre la malaïda guerra, present a totes les converses que mantenim amb la gent gran de la muntanya i també de la plana.

Fragment del llibre Els pobles perduts. 30 indrets oblidats de Catalunya. Coordinadors: Xavier Cortadellas i Judit Pujadó. Autora del relat Rúbies, terra de llops: Marta Alós. Edicions Sidillà. 2012.
Font de la imatge: Vaive Llibres

La vilaĝo, kiu nun videblas malplena kaj forlasita, travivis suferon dum la hispana milito de 1936-1939 pro ĝia geografia situo.
Rúbies situas oriente de la rivero Noguera Pallaresa kaj, samkiel en aliaj strategiaj lokoj de la regiono Pallars Jussà kaj Subirà, ekzemple la vilaĝo Pedres d'Auló,  por la trairado al la Valo de Aràn kaj al Francio, oni devis uzi la vojon de Terradets (intermonta koridoro).
La militfronto sin establis en Montsec de aprilo ĝis decembro de 1938. La lokaj loĝantoj urĝe forkuradis nekomprenante la okazaĵojn.
Dum iom da tempo, la franquismaj taĉmentoj okupis la vilaĝon por malfaciligi la agadon de la respublika armeo. La Portella Blanca, iom pli supre de  Rúbies, inter la montopintoj de la tiea Montsec, estis strategia trapasejo ka jla respublikanoj troveblis kelkajn paŝojn antaŭe, kaŝitaj en tranĉeoj kaj defendejoj ŝtone konstruitaj.
Ofte, parolante kun vilaĝanoj de Pallars Subirà kiuj, ĉe unu aŭ alia tendaro, batalis  dum la intercivitana milito, ni aŭdis pri la ega malvarmo kiun devis suferi la homojn kaŝitajn en la ŝtonrifuĝejoj dum la glacia vintro. " Ni surportis truitajn litkovrilojn kiuj apenaŭ taŭgis por  varmigo, multaj junuloj mortis pro frostiĝo dum la gardostarado".
La milito, ĉiam la damna milito, eterna temo en la konversaciaj rondoj de la maljunuloj, egale en la montaro kiel en la ebenaĵo.

La población, que ahora contemplamos vacia y abandonada, sufrió durante la Guerra Civil de 1936-1939 a causa de su situación geográfica.
Rúbies está situado a levante del Noguera Pallaresa y, como otros lugares estratégicos que se pueden encontrar en los Pallars Jussà y Sobirà, como es el caso de Pedres d'Auló, el paso hacia el Valle de Aràn y Francia obligaba en este caso a pasar necesariamente por Terradets.
El frente se estableció en el Montsec desde abril a diciembre de 1938. La gente de la comarca huia a toda prisa sin entender el porqué de todo lo que estaba sucediendo.
Durante un tiempo, las tropas franquistas ocuparon esta población, dificultando así el acceso del ejército republicano. La Portella Blanca, algo más allá de Rúbies, entre las cumbers del Montsec, era un paso estratégico y los republicanos se encontraban unos metros más adelante, escondidos en las trincheras y defensas construidas con piedras de pared seca.
A menudo, hablando con con los habitantes del Pallars Sobirà que, en un bando o en el otro, lucharon durante la Guerra Civil, explican el frio que pasaban escondidos entre aquellas piedras durante el gélido invierno. "Ibamos con mantas agujereadas que no tapaban nada. Muchos mozos murieron congelados mientras hacian las guardias nocturnas".
La guerra, la maldita guerra, presente en todas las conversaciones que manteniamos con la gente mayor, tanto de la montaña como del llano. 

divendres, 20 d’abril del 2012

km 0 (3 parte) - 2 Translation(s) | dotSUB

La societat del decreixement i com ens ajudarà la crisi /  
La socio de l'malkreskado kaj kiel la krizo helpos nin /
La sociedad del decrecimiento y como nos ayudará la crisis/


Video subtitolat/subtekstigita/subtitulado

dijous, 19 d’abril del 2012

Primera acampada / Unua tendumado

Comencem la nova etapa d'okupació de Rúbies. Per al proper dia 30 d'abril tenim planejat una excursió al poble, on plantarem una tenda i farem una llista de prioritats.
Ni komencas la novan etapon en la okupado de Rúbies. Por la venonta 30a de aprilo ni planas ekskurson al la vilaĝo, kie ni tendumos kaj listigos la prioritatojn.
Comenzamos una nueva etapa de okupación de Rúbies. Para el próximo dia 30 de abril hemos planeado una excursión al pueblo, donde plantaremos una tienda i haremos una lista de prioridades.

dijous, 12 d’abril del 2012

Algunes imatges de Rúbies / Kelkaj bildoj / Algunas imágenes


A Ipernity trobareu algunes imatges de Rúbies i alguns articles. Aquí us facilitem l'enllaç.
|*....|  En Ipernitio vi trovos kelkajn bildojn kaj artikolojn pri Rúbies. Jen la ligilo.
En Ipernity encontrareis imágenes de Rúbies y artículos. Clicad el enlace.

dimecres, 11 d’abril del 2012

Ca La Fou, l'alternativa existeix


Ca La Fou és un projecte autònom en l'àmbit dels projectes productius i de les tecnologies apropiades per sortir del capitalisme. Des de la República Independent de Rúbies saludem aquest projecte endegat el 2010 i encoratgem els seus iniciadors a continuar avançant en el seu desenvolupament.
Per més informació us podeu posar en contacte amb la Cooperativa Integral Catalana (CIC)

dimecres, 21 de març del 2012

Rura renkontigxo en Capdesaso (Huesca, Hispanio)

Rurales Enredadxs invitas vin partopreni en sia 2a Renkontiĝo, inter la 30a de marto kaj la 8a de aprilo de 2012. Tie naskiĝos stabila setlejo sur la teritorio de Capdesaso (Huesca, Hispanio) kun la celo lerni kaj apliki ekologian terkulturadon kaj praktiki kunvivadon en rura medio.
Oni ellaboris kelkajn formularojn por plenumo far la interesiĝantoj, dependante de la dezirata implikiĝo. Simplaj partoprenentoj turnu vin al
http://ruralesenredadxs.org/formulario-participacion/
Se vi deziras organizi specifan aranĝon, turnu vin al http://ruralesenredadxs.org/formulario-talleres/
Por interkonsenti kun aliaj homoj cele al kunveturado: http://ruralesenredadxs.org/encuentro2/viaje/



Noto: Mi proponis al la organizantoj kurseton pri enkonduko al Esperanto. Se iu ajn esperantisto interesiĝas, bv kontakti mi por pluinformiĝi, kunaranĝi kaj eventuale kunvojaĝi.

dijous, 15 de març del 2012

Una salutació a la Kastela Respubliko / Saluton al la Kastela Respubliko

| | | |  .Recentment hem descobert una altra estrella dins la constel·lació de microestats, la Kastela Respubliko. La informació ens ha arribat mitjançant un article d'Ipernity, on ens expliquen que es va crear l'octubre de 2010 i ja compte amb presència a Facebook i Twitter mentres construeixen la seva pròpia pàgina web.
Kastela Respubliko es situa en un terreny de 13 hectàries dins dels límits de la província de Segovia (Castella-Lleó, espanya). Els plans més immediats són la plantació d'alguns arbres, hisada de la bandera del país, elaboració i instal·lació d'un cartell de benvinguda i la programació d'acampades.

|* |       .Antaŭ nelonge ni malkovris alian stelon en la konstelacio de mikronacioj, la Kastela Respubliko. La informo alvenis tra artikolo aperinta en Ipernity, kie oni rakontas pri ĝia fondiĝo en oktobro de 2010. La nova nacio jam havas reprezenton en vizaĝlibro kaj Twitter. Dume oni prilaboras propran paĝon ankoraŭ ne publikigita.
Kastela Respubliko situas en la hispana provinco Segovia (Castilla-León) kaj grandas 13 hektarojn. Oni antaŭvidas planti kelkajn arbojn, hisi la nacian flagon, starigi bonvenigan afiŝon kaj organizi tendarojn.

 La nacia flago de Kastela Respubliko

divendres, 27 de gener del 2012

Pensu globe, agu loke

La vernontan 1an de februaro la trajnlinio La Pobla estos pli reduktita lo iam ajn en ĝia historio: La Generalitat (kataluna registaro) draste malpliigos ĝin anstataŭ  raciigi la servon.



-La platformo Promoció del Transport Públic (PTP), rifuzas la malpliigon de la trajnservo: de 3 al 1 inter La Pobla kaj Lleida kaj de 8 al 4 inter Balaguer kaj Lleida. Ŝanĝo kiu efektiviĝos ekde la 1a de februaro.
-La Generalitat estas la nura respondeculo pri la malalta nombro de pasaĝeroj de tiu linio, kaj ne decas ke la loĝantaro de Lleida, Noguera kaj Pallars rezultu damaĝitaj pro la mallertaĵoj de la registaro. Ĉu por tio oni depostulis al la ŝtato ke ĝi transdonu al La Generalitat la trajnojn kaj la fervojajn strukturojn? Ĉu por fermi liniojn?
-Historio demonstras ke la perdo de trajnvojaĝantoj en iĝas kompensita per pliiĝo de busvojaĝantoj: La publika transporto de Lleida-regiono perdos multajn ŝancoj esti efika.

PTP manifestas:
1-La trajnlinio de La Pobla estas servo multe pli ekonomie efika ol kelkaj aliaj servoj, kiel ekzemple la fluĝhaveno de Lleida. Kaj ĉi lasta ricevas multe pli da institucia subteno.
2-La linio Lleida-La Pobla transportas ĉiutage la saman nombron de pasaĝeroj kiel la kuglotrajno (Avant) inter Coruña, Santiago kaj Ourense (Galegio)
3-La interurbaj buslinioj estas malpli kostaj sed ili kaptas malpli da pasaĝeroj. La anoncita malpliigo de trajnoj implikas  malplibonigi la publikan transporton de Noguera kaj Pallars.
4-Ni memoru: malpliigi la trajnan servproponon de Pobla kondukos al malpliigo de trajnvojaĝantoj kiu tre pene oni restarigos iam poste.
5-La malpliigo de la servpropono ne signifas transperiodo en kiu oni preparas plibonigon de la linio. Temas pri politika decido kiu altigos la pasaĝerkostojn, rezulto kiu fakte kontraŭas la argumenton por fermi trajnliniojn.
6-La perdo de servoj estas tre misproporcia kompare kun la celata monŝparado.
7-La subuzado de la trajno de La Pobla estas sekvo de misorganizado flanke de La Generalitat kaj tute ne kulpas  la loĝantaro de Lleida, Noguera kaj Pallars.
8-Ekspluati la linion per unu sola trajno malpliigas la fidindecon de la linio kaj la responkapablon okaze de neatenditaj problemoj.
9-La Generalitat en plenumis sian devon al Lleida rilate al Plano pri Transporto de Pasaĝeroj por la jaroj 2008-2012.
10-Se la loka loĝantaro en sinmobilizas, la rezulto povus signifi, post mallonga tempo, la perdon de ĉiuj servoj de la linio de La Pobla kaj komplementaj trajnoj. Servoj kiuj povus esti kontentige ekspluatataj post diligenta planado.

Lleida, 24a de januaro 2012

Eblas subteni nian kampanjon pere de la fejsbuka paĝo Volem lo tren