dimarts, 23 de febrer de 2016

Crònica de l'arribada a Rúbies en 1998, projecte i dades del lloc

(Circular escrita poc després del descobriment)
 
Anys 1970. La família Baulies abandona Rúbies, són els darrers, les altres famílies ja van claudicar a bans i moriren o emigraren cap a altres contrades on la vida els semblava més fàcil i prometedora.

A Rúbies tan sols quedaren les cases i una ermita que a poc a poc es va derrumbant.
Només un fill del poble, en Joan, encara resisteix el pas del temps, guanyant-se la vida apuradament amb un grapat de vaques i unes terres de dificil conreu.

Any 1998. En una excursió en solitari, descobreixo al final d'un camí d'alzines i esbarsers, el poble de Rúbies, una balconada sobre el Noguera Pallaresa, des d'on s'aguaita el majestuós Montsec d'Ares.

M'impressiona i em captiva. He seguit un GR (Camí de Gran Recorregut) que travessa una antiga pedrera i un rierol amb petits salts d'aigua, en algún temps utilitzat per regar terrasses i bancals de cultiu. Fins i tot m'he trobat amb arbres fruiters crescuts en llibertat, sense la cura de l'home.

No m'ho penso més, Em quedaré a viure al poble. Vull aturar la mort de Rúbies i formar part del seu paisatge. Construiré una casa com les que feien la gent d'abans, rehabilitaré l'ermita, netejaré carrers i camins, alliberaré les eres i les fonts. Vull cuidar la natura de Rúbies, protegir aquesta terra dels depredadors humans, aquells que volen convertir el món en una immensa urbanització.

Vull fer moltes coses a Rúbies i m'agradaria comptar amb tu. però no tinguis por, no et demano diners. En aquest racó del món no hi ha bancs ni caixes, tot i la riquesa d'aquest espai natural increible.

Segurament hi ha animals autòctons que tu i jo podem descobrir plegats, plantes sorprenents i roques de mil formes. Vull que vinguis a Rúbies, que respiris el seu aire, que sentis els seus sons, que et deixis envair per la seva pau.

De moment visc en una tenda on hi podem caber fina a quatre, però podem ser més si algú s'anima a fer vivac al poble. I si el dia que vinguis tens alguna cosa per llençar que creguis que pot ser útil, porta-ho, t'ho agrairé de mil amors. Compte amb mi si necessites un massatge, classes d'esperanto, guia per la zona, intercanvi d'idees...