dimarts, 28 de juny de 2016

Una visita que esbufega

Ahir a la tarda vaig tenir la meva primera visita d'un personatge important, un senglar adult que feia patxoca. El vaig sentir de dins la tenda amb la orella que tenia lliure (amb l'altra escoltava l'anàlisis de les eleccions a RAC 1). Vaig treure el cap i allà estava, palplantat a uns 8-10 metres de la tenda, observant-me, observant-lo. Vam estar tots dos uns quants segons sense saber que fer, fins que vaig optar per saludar-lo: Hola! Hola? Hola!...va estar a punt de venir, no sé amb quines intencions ho hagués fet, tanmateix, però en el darrer moment va girar cua bosc avall.
No tinc gaire menjar però suposo que alguna de les restes devia fer la suficient olor per que el senglar ho captés i el fes apropar-se.
Abans d'aquesta visita n'havia tingut una altra, no tan voluminosa...o sí. Una petita marabunta de formigues va passar a 1 metre de l'entrada de la tenda en direcció quí sap on. Era força impressionat, un riu de formigues negres, totes marxant en formació, centenars d'elles.
Visites de menor entitat ja són els insectes voladors, entre ells, unes micromosques que atravesen la mosquitera de la tenda, així que no puc aturar-les.
D'altres visites (pràctiquement invisibles) només conservo les petjades, picades, fiblades i mossegades que em van tatuant el cos, fins i tot quan vaig vestit. Afortunadament no és una cosa sistemàtica i ho puc resistir, tot i que no és còmode tenir puntets de coïsor repartits pel cos.
Ja fora de les meves "dependències" em va fer gràcia veure multitud de granotetes minúscules (o gripaus?) atravessant un camí en direcció a la llacuna i unes truites fent el triple salt mortal a l'aigua.

Quadern del neomaquis

24 de juny de 2016. Primer dia d'utilització d'una caseta abandonada a prop del pantà de Cellers. He arreglat l'espai que estava ple de restes d'objectes i runa deixats fa força temps, a jutjar per la pols acumulada.
En principi la caseta té tot l'aspecte d'haver estat feta servir com a magatzem i taller, tot i que, entre el material abandonat hi ha uns matalassos, apilats dempeus en un racó. Més de la meitat de les coses de la caseta es troba en un estat inservible, pel seu deteriorament, la brutícia i la dubtosa utilitat. A això cal afegir les restes de paret i sostre que han anat caient amb el temps. El sostre, de teules clàssiques, aguanta en bona part i només hi ha alguna petita escletxa per on es filtren les rajos de sol i, en el seu cas, pols i segurament una mica d'aigua en moments de pluja.
Una part dels obectes, no obstant, si és recuperable i utilitzable: hi ha accessoris per a bicicleta, taulons de fusta, claus, bisos, caragols, llibretes antigues, dues neveres de camping atrotinades, uns penjarrobes, una taula gran, tubs de regar, rajoles i altres petis objectes variats.

La caseta, en principi, entra dins dels meus plans com a lloc reservat per a llegir, escriure i fer petites tasques de millora i manteniment de l'espai. A uns cinc minuts de la caseta es troba la meva tenda, que vaig planta fa una setmana, després de seleccionar un lloc entre els boscos circundants. Allà concentro, principalment, les activitats relacionades amb l'alimentació i el descans. També és el lloc on guardar i protegir els objectes de més valor o més útils en el dia a dia. Llibres de la biblioteca, altres meus, la guitarra, el petit portàtil, el rebost, roba, sac de dormir, llums solars, etc. Les eines, finalment, les he traslladat a la caseta per guanyar espai.
Com podeu suposar, una tenda sola, de dues places, no seria suficient per a tot, així que al costat he construit un "porxo" amb el sobresostre d'una altra tenda per crear una mena de magatzem i alhora afegir més ombra al conjunt, que bona falta fa, vistes les temperatures.

A mig camí entre la tenda, a dalt d'un bosc, i la caseta, es troba la zona de l'aigua, una llacuna que em proporciona la possibilitat de prendre banys, nadar i mantenir la higiene necessària. En part habilitada com a platgeta per als residents de la zona, pot ser utilitzada com a àrea de pic-nic si es reuneix una colla de gent.

El conjunt tenda, llacuna i caseta, es troba a una mitja hora de la ciutat més propera, Tremp. Mitja hora calculant a la velocitat del meu Aixam-Mega de segona mà (45 km/h). Els objectius més immediats són aconseguir una major comoditat, tant a la caseta com a l'entorn de la tenda, entre d'altres aconseguir un parell de cadires plegables per poder menjar, llegir i escriure sense que s'em quedi el cul encarcarat sobre trastos i pedres. Caldrà trobar una manera d'aprofitar més la llum solar que incideix sobre la caseta, tot i que ara ja és suficient per a la lectura durant la major part del dia.
Quan aconsegueixi una escala, faré alguns canvis al sostre per reduir la possibilitat de desprendiments i caiguda d'objectes. De passada reparar les goteres.

28 de juny de2016. Mentres publico l'entrada que tenia manuscrita des fa uns dies, he d'anotar que ja tinc una de les cadires plegables que necessitava. l'he recollida del costat d'un contenidor d'una zona residencial.