dimarts, 28 de juny de 2016

Una visita que esbufega

Ahir a la tarda vaig tenir la meva primera visita d'un personatge important, un senglar adult que feia patxoca. El vaig sentir de dins la tenda amb la orella que tenia lliure (amb l'altra escoltava l'anàlisis de les eleccions a RAC 1). Vaig treure el cap i allà estava, palplantat a uns 8-10 metres de la tenda, observant-me, observant-lo. Vam estar tots dos uns quants segons sense saber que fer, fins que vaig optar per saludar-lo: Hola! Hola? Hola!...va estar a punt de venir, no sé amb quines intencions ho hagués fet, tanmateix, però en el darrer moment va girar cua bosc avall.
No tinc gaire menjar però suposo que alguna de les restes devia fer la suficient olor per que el senglar ho captés i el fes apropar-se.
Abans d'aquesta visita n'havia tingut una altra, no tan voluminosa...o sí. Una petita marabunta de formigues va passar a 1 metre de l'entrada de la tenda en direcció quí sap on. Era força impressionat, un riu de formigues negres, totes marxant en formació, centenars d'elles.
Visites de menor entitat ja són els insectes voladors, entre ells, unes micromosques que atravesen la mosquitera de la tenda, així que no puc aturar-les.
D'altres visites (pràctiquement invisibles) només conservo les petjades, picades, fiblades i mossegades que em van tatuant el cos, fins i tot quan vaig vestit. Afortunadament no és una cosa sistemàtica i ho puc resistir, tot i que no és còmode tenir puntets de coïsor repartits pel cos.
Ja fora de les meves "dependències" em va fer gràcia veure multitud de granotetes minúscules (o gripaus?) atravessant un camí en direcció a la llacuna i unes truites fent el triple salt mortal a l'aigua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada