dimecres, 2 de desembre de 2015

Kio estas ekologia agrokulturo?

Kiam oni serĉas informojn pri kio estas ekologia agrokulturo, verŝajne ni renkontos la jenan difinon, per teknikaj vortoj: "Ĝi grupigas la agrokulturajn sistemojn kiuj celas krei san(ig)ajn nutraĵojn por la homoj kaj por la medio, sen uzo de kemiaj sintezaj produktoj". Ĝi estas ankaŭ foje konata kiel biologia agrokulturo, termino adoptita ankaŭ en aliaj eŭropaj landoj.                                                                                                                                                 Ni priatentu tion, ke la ekologia agrokulturo ekskludas la sintezajn fekundigantojn kaj plagicidojn, la kreskoregulilojn, eĉ la kromaĵojn aldonitajn al la manĝoj de bestoj. Ekzistas la firma decido krei, subteni kaj instigi la fekundecon de la tero, uzi ĝustajn kultivteknikojn kaj, kiel dirite, ne uzi kemiajn kontaminajn produktojn, anstataŭe oni uzu agrokulturajn postrestaĵojn, verdajn nutrigojn, organikan sterkon, ktp.                                                                                                                                                                                                                                                                                 Oni batalas kontraŭ plagoj kaj malsanoj per biologiaj metodoj, kontrolante bestetojn, fiherbojn kaj aliajn vivestaĵojn kiuj interagadas kun la kultivoj.                                                                                                                                                                                                                                                                 Tiel do, oni povas pensi, ke la ekologia agrokulturo eble ne estas tiel moderna koncepto, io nova. Grandparte ĝi estas reveno al la originoj de la agrokulturo, tiun praktikata de niaj praavoj. La diferenco kuŝas en tio, ke nuntempe ni disponas pri multe pli da informoj, studoj kaj datumoj, kiuj permesas plibonigi niajn kultivojn sekvante ekologiajn principojn. Aldone, ni plicertigas ke niaj ĉiutagaj manĝaĵoj estu pli kvalitaj, sen toksaĵoj, eĉ pli bongustaj kaj nutropovaj.                                                                                                                                                                                                                                                                              Resume, oni povus diri ke, la ekologia agrokulturo estas, ne nur maniero labori la grundon sed ankaŭ vivstilo aŭ filozofio. Respektante nian medion, kiu petas al ni tujan ŝanĝon en la ĝisnuna maniero labori la teron ĉar, la grandegaj agro-ekspluatadoj ne nur malriĉigas la grundon, modifante ĝian  bazan strukturon sed, frue-malfrue ili malbonigas nian sanon.                                                                                                                                                                                                                                                                                     Enkonduka artikolo originale kataluna de: Sònia Bargalló
 

dilluns, 7 de setembre de 2015

Terra del Congost revisited

La darrera setmana d'agost, com empés per un impuls d'aquells de...som-hi, no ens ho pensem més, agafa la motxilla i cap allà! vaig tornar a visitar els amics de Terra del Congost. Pels que no ho coneguin, es tracta d'un projecte d'ecoturisme que porten a terme una petita família, la Jasmí, l'Andreu i el seu fill, el petit Mateu.
És a les rodalies del poble, un conjunt de masos, anomenat Castissent, molt a prop de la Noguera Ribagorçana i el seu popular i pintoresc Congost de Montrebei.
Un espai molt idoni per al repós, la meditació i la contemplació del millor cel del país, no en va és la zona on van instal·lar el reputat Observatori del Montsec.
Terra del Congost va creixent i enriquint-se, ja ofereix hospedatge en dues cases tradicionals de la regió, en dues iurtes inspirades en les dels nòmades mongols i en un futur proper estaran a punt una caravana (veure fotos) i una antiga ermita rehabilitada.
Per a qui va amb canalla va bé saber que han instal·lat un llit elàstic que és un pol d'atracció molt potent per a qui vulgui fer activitat una ludico-esportiva.
L'altra as a la màniga són les basses d'aigua que es formen en els rierols propers, que s'agraiexen molt quan el sol apreta.
Us passo un reguitzell de fotos per que us en feu una idea millor:
.









dijous, 14 de maig de 2015

Maig, calor i sequera


Gronxador
14 de maig. Ja ha passat un mes des que em vaig instal·lar a les rodalies de Llimiana gràcies a la bona acollida dels meus amics. Han passat algunes coses, tot i que els ritmes aquí són pausats. Varem tenir la visita d'un noi francès, segona part d'un intercanvi d'estudiants d'ESO. Amb aquesta excusa vaig acabar de muntar i equipar la tenda en la que faig vida nocturna i una petita part de la diurna. He començat a netejar el gronxador i he habilitat un espai per a les migdiades a la caseta de fusta del costat, una caseta que està a mig fer, sense terra i amb entrades d'aigua quan plou, cosa que no passa des fa molt temps, tanmateix.
Malgrat el que es pugui creure, aquí les nits són força sorolloses i qui s'endú el protagonisme en aquest apartat són les merles, ocellots negres amb bec groc que es passen el dia i la nit remenant entre la fullaraca, no sé si per que els fa gràcia o buscant cucs i insectes. No falten els cucuts i el cor de grills. Per la part vegetal no falten els crec-crec dels arbres morts que a vegades mou el vent, ni el bombardeig de fulles, branquetes i llavors sobre la tenda.
Darrera la tenda
Pel que fa a la part paisatgística no ens podem queixar, hi ha força flors, entre ells les de les futures maduixes silvestres. Al davant, la vinya està en plena expansió de verd.
A mig camí entre la tenda i els horts vaig improvisar un plat de dutxa, allà on hi pot arribar la mànega de regar. Resumint, tenda per a dormir, palé per a les dutxes, habitació per a la becaina, menjador exterior (taula i cadira davant la caseta), magatzem a la part més fosca de la caseta, raïm al davant i maduixes al darrera (més l'hort: enciams, bledes, faves, patates, llí, tomàquets, remolatxes, cols, colirabes, rabes, pastanagues,...).
Com anècdota interessant, un veí que té el seu hort a costat del nostre i que ve els caps de setmana, em va demanar que li regués aquests dies perque ell no pot venir i que em pagaria alguna cosa.
La part més delicada de la història és aquesta, aquí s'està prou bé, però és insostenible a mig i llarg termini ja que no puc plantejar-me viure sense cap ingrés. La ciutat més propera és a 25 minuts en cotxe, cosa que jo no tinc, o sigui que en el cas hipotètic de que sortís una feina allà, sería realment complicat fer-la.
L'altra part difícil de resoldre és que allò que més necessito, desenvolupar habilitats socials esdevé una utopia aquí, aïllat en una finca rural amb una família de costums austers, una mica en la línia Amish.
L'altre dia em vaig haver de saltar la visita amb l'assistent social del Centre de Salut Mental perque la meva economia no em permet fer un viatge a Igualada d'anada i tornada (quasi 40 €). M'he de limitar d'anar a la meva ciutat a final de mes, quan poso parada en els mercats de Vilanova i Igualada i ingresso alguna cosa.
Per sort el meu ordinador agafa el senyal d'internet de la masia i puc mantenir un cert contacte amb el món exterior, apart de pujar-me al cotxe dels meus amics de tant en tant per anar a la biblio de Tremp i veure altres ànimes humanes.
La vida és complicada, assumible però complicada.
Biblio de Tremp




dimarts, 14 d’abril de 2015

Tornant al Montsec

Karulo Rúbies Montsec i la Casa de les Vinyes
Ja sòc un altre cop a la falda del Montsec, no massa lluny de Rúbies, en el mapa, es clar. Ara estic fent el procés d'aclimatació després de passar l'hivern a cavall entre Sabadell i Igualada. Sóc a casa d'uns amics, els amics de Llimiana, una gent ferma que es dedica a la producció de fruita i verdura ecològica (teniu l'enllaç a dalt: Casa Navarro).
Desconnectant de la neurosi urbana i aprenent algunes coses lligades a la terra no asfàltica. Vaig venir amb un problema d'esquena, una possible hèrnia que sembla ser que no va ser tal però que em serveix d'avís i alerta, que ja tenim una edat!
La darrera setmana l'hem dedicat sobre tot a esporgar vinyes, una feina guapa, tallar, tallar, tallar, potser rima amb desconnectar. Poc a poc torno a sentir el gust per la soledat en entorn natural. Ara he de trobar un nou horari, remesurar els tempos. He recomençat la lectura de llibres, el darrer d'ells El curiós incident del gos a mitja nit, narra la visió del món de Christopher Boone, un adolescent amb trets autistes convertit en investigador secret i en fugitiu.
A Llimiana la vida trancorre lenta, es per això que de tant en tant baixo a Tremp, per a no oblidar-me totalment de l'altre món, comprar uns donetes i preguntar coses a la bibliotecària. També vaig conèixer la metgessa de capçalera de Tremp, una jove molt simpàtica (anava a dir trempada però això suposo que ho són tots els de Tremp).
A Llimiana, allà on sóc ara, hi ha molta feina, sempre n'hi ha, però en aquesta època especialment, quan ja ha passat el fred i toca `plantar coses a tort i a dret, llaurar, abonar, regar, treure males herbes...a costat d'on tinc la tenda han crescut les cebes que no van apareixer l'any passat, semblen calçots, llargarudes, dolces i poc picants. Les anirem traient conforme creixin.
La tenda la traslladaré a prop de la casa de fusta, que alhora és a prop d'una font. No obstant, de moment faig vida a casa dels meus amics que tenen una habitació de convidats molt còmoda i acollidora.
Bé, aquesta és la meva petita història per reanimar el blog dedicat a la RIM (Retpública Independent del Montsec). Espero que sigui el primer de molts capítols.