divendres, 17 de desembre de 2010

Plena Enllustrita Paraularo d'Espercatalà

Altrament dit: Pepe
Nota: aquest article es basa en la cultura esperantista, així doncs, no ens fem responsables dels efectes que pugui produir als no esperantistes, ja sigui que el llegeixin per voluntad pròpia o per error al teclejar.

La direcció del bloc

dimecres, 15 de desembre de 2010

Banalitat és fatalitat

Matar el temps és deixar que el temps et mati. (el de la guadanya sempre guanya)
Pasigaĉi la tempon estas lasi la tempon aĉigi vin ( la fatalo venkas ĉe finalo)
Follem follem, que el món s'acaba (grafit de la transició)
Ni fiku ni fiku, ĉar la mondo finiĝas (iama grafitaĵo de la hispana demokratiiĝo)
Una de dos, o me llevo a esa mujer o entre los tres nos organizamos (L.E. Aute)
Aŭ tion aŭ la alion, aŭ mi forprenas la inon aŭ ni tri organiziĝu (L. E. Aute, kantisto)
Quants més serem més riurem (gresca popular)
Ju pli ni estos des pli ni ridos (popola bonetoso)
No m'agrada la sopa (Mafalda)
Mi ne ŝatas la supon (Mafalda)
Eramos pocos y parió la burra (fatalisme popular)
Ni malmultis kaj akuŝis la azenino (popola ironio)
Jo sí que sé que sé molt poc, suposant que sàpiga el que sé. (Sócrates, júnior)
Mi jes, mi scias ke mi malmulte scias, supozante ke mi scias tion kion mi scias (Sokrato, ido)
Si hi ha crisi, perquè malbaratem el gas de l'aigua de Vichy? (Shin Chan)
Se ni estas en krizo, kial ni malŝparas la gason de la Vichy-sodakvo? (Shin Chan)
Hi ha una diferencia clara entre els simis i nosaltres però... per més que em rasco el cap no m'enrecordo (Homo Mollerusens)
Estas klara diferenco inter ni kaj la simioj sed...dum mi longe gratadas la kapon, mi ne memoras (Homo Cerbimmensus)

En temps de crisi: esperanto

Article del 26 de setembre de 2009
Llegeixo en el diari d'avui que els governs europeus invertiran milions d'euros en garantir els estalvis dels ciutadans. Una garantia que no sabem molt bé a costa de què, ja que són diners públics que no tenien inicialment aquesta destinació.
Davant la inoperància del sistema polític i la perversitat d'algúns agents económics, potser és el moment de que la societat civil prengui la iniciativa.
No existeixen receptes màgiques però si que es cert que cada ciutadà té encara el poder d'elecció i la capacitat de crear alternatives.
La meva intenció és posar com exemple l'esperanto. La política lingüística europea que aparentment cerca la no discriminació dels seus ciutadans per raó de llengua, amb prou feines pot amagar que ja s'ha optat per reduir a la mínima expressió, en un primer terme les llengües minoritàries i, en un termini més llarg, les majoritàries amb poc pes polític i económic.
Aquest tipus de política és el que denunciem, des de fa anys els esperanto-parlants. Les llengües no són mers vehicles per realitzar transaccions, les llengües són part dels sentiments i el perfil de cada societat i cada persona. Cal preservar la riquesa lingüística com cal preservar la diversitat de paisatges, fauna o flora.
Les llengües no es poden deixar en mans del mercat, un mercat que hores d'ara ens està mostrant la seva cara més depredadora.
Però tornem a l'esperanto. Els esperanto-parlants proposem a la societat una llengua que ha anat evolucionant i madurant al llarg de més de cent anys i que ha entrat amb força al segle XXI de la mà d'internet.
Dos són els secrets que fan de l'esperanto una llengua digna de consideració:

L'esperanto no pertany a cap país, els seus parlants conformen una comunitat internacional on les relacions són horitzontals, en aquesta comunitat compta més el treball o aprenentatge individual que el lloc d'origen, cosa que no succeeix amb llengües com l'anglès, l'espanyol o altres.
L'esperanto és un idioma regular, es a dir, concebut des d'un principi per facilitar les relacions internacionals, la seva gràmatica, de només 16 regles, i en general la seva estructura es fonamenta en la lògica del pensament humà. En l'esperanto compte més la deducció que la memòria, això fa que es pugui aprendre més ràpidament que qualsevol altre idioma dels mal anomenats naturals.
Aquesta segona virtut fa que l'esperanto pugui ser molt apreciat en aquest temps de crisi. Un curs acàdemic d'esperanto és més que suficient per permetre'ns viatjar i fer contactes a altres països. La comunitat esperanto-parlant està notablement organitzada en xarxa i és relativament fàcil dissenyar el nostre propi itinerari cultural, turístic o d'altra mena.
Molta gent fins i tot prescindeix dels cursos presencials i aprèn de forma autodidacta gràcies a la multitud de recursos pedagògics que es troben a Internet.