divendres, 4 de febrer del 2011

Esperanto en Marxa - Ruta de les ermites


Us presentem una iniciativa que pretén unir lleure i cultura des d'una nova perspectiva.
Els cursos tradicionals d'idiomes s'enmarquen dins d'una dinàmica lectiva, és a dir, en un espai sovint fixe i en uns paràmetres d'estudi on els alumnes tenen poc marge d'intervenció i modificació.
Amb Esperanto en Marxa volem experimentar una renovació de la didàctica. A l'era d'internet, els cursos presencials perden protagonisme a favor de fòrmules més autodidactes.
L'esperanto, com a llengua planificada, esdevè una llengua ideal per a aquest nou concepte d'aprenentatge. La nostra proposta és ensenyar i aprendre la llengua utilitzant la natura com a aula. El nostre objectiu pràctic és que, al final de cada activitat (excursió), els participants posseeixin els coneixements suficients d'esperanto per poder continuar l'aprenentatge mitjançant Internet i altres recursos puntuals.
Per donar un millor suport als estudiants, Esperanto en Marxa ofereix un servei de tutoria virtual durant tot el procés d'aprenentatge de la llengua.

A continuació us convidem a la primera sortida que organitzem:
                                                                         
Montserrat, ruta de les ermites de Sant Benet, Sant Salvador i Trinitat
Diumenge 20 de febrer
Lloc de sortida: estació dels Ferrocarrils Catalans de la plaça Espanya
Hora: 08:20 h.

Què cal portar: calçat adequat i tot allò que portarieu en una excursió d'un dia a la muntanya. La ruta no té excessiva dificultat. Proposem que cadascú porti els seus àpats, no obstant, a l'ermita-refugi de Sant Benet hi ha una cafeteria on es poden demanar entrepans o un menú senzill a l'hora de dinar.

Cost: en principi només el transport en tren + funicular o aeri. Cadascú decidirà si vol fer més despeses un cop a Montserrat. Es repartirà material didàctic i informatiu sobre l'esperanto valorat en uns 2-3 € per persona, si algú vol contribuir a cobrir aquestes despeses, serà benvingut.

Enllaços relacionats:
Més que una llengua
Aprendre esperanto
Montserrat


Els que estigueu interessats, si us plau, aviseu de la vostra participació escribint a:

dimecres, 2 de febrer del 2011

Matar perque altres maten?

Des de fa un temps procuro seguir una alimentació vegetariana, més concretament ovo-lacto-vegetariana, per diferents raons. Una d'elles, de les més destacades, és la de que quan menys carn menjo més vides salvo. Sí, no és cap cabòria estranya, simplement una llei de mercat, un producte que no es demana és un producte que no es produeix. Quan deixem de consumir un tros de carn estem enviant un missatge al mercat: ei! menys carn! aquell xai no el mateu!
A major nombre de vegetarians, major nombre de xais (porcs, tonyines, vedells, etc.) reben un indult i poden viure més. Viure més és el que tots, animals humans i no humans volem.
Hi ha qui diu: sí, ja, però a la natura els animals es maten els uns als altres! és lo normal! Com si els animals puguessin escollir o discernir el que fan. A banda de que òbviament hi ha molts animals que no maten, el ser humà suposa que es diferencia per la intel·ligència més desenvolupada i un sentit de la compasió i la solidaritat que ens ha dut a fites com l'abolició de l'esclavitud o la proclamació dels drets humans.
Si podem viure sense matar...perquè matem? no es tracta de supervivència. La vida la tenim assegurada així que matem per gastronomia. Em inventat la manera de maquillar cadàvers perque no semblin cadàvers, em allunyat els llocs de matança perque no ens afecti a les digestions, em buscat cobertura mèdica (és curiós que tan metges com cuiners fan "receptes") i sempre podem recòrrer a allò de " és que la B12 només hi és a la carn!(fals)". La B12, un dogma de fe elevat a la mínima expressió.
Es veu que la nostra vida depèn de la B12, una vitamina amb nom d'autopista que és el "comodín del público" per als defensors del règim omnívor.
Com bé deia una amiga, canviem una vida per un gust. Si permetem la tortura i la mort innecessària dels animals, amb quina legitimitat  ens erigirem en defensors de la justícia i d'un món millor?