Tornant al Montsec

Karulo Rúbies Montsec i la Casa de les Vinyes

Ja sòc un altre cop a la falda del Montsec, no massa lluny de Rúbies, en el mapa, es clar. Ara estic fent el procés d'aclimatació després de passar l'hivern a cavall entre Sabadell i Igualada. Sóc a casa d'uns amics, els amics de Llimiana, una gent ferma que es dedica a la producció de fruita i verdura ecològica (teniu l'enllaç a dalt: Casa Navarro).
Desconnectant de la neurosi urbana i aprenent algunes coses lligades a la terra no asfàltica. Vaig venir amb un problema d'esquena, una possible hèrnia que sembla ser que no va ser tal però que em serveix d'avís i alerta, que ja tenim una edat!
La darrera setmana l'hem dedicat sobre tot a esporgar vinyes, una feina guapa, tallar, tallar, tallar, potser rima amb desconnectar. Poc a poc torno a sentir el gust per la soledat en entorn natural. Ara he de trobar un nou horari, remesurar els tempos. He recomençat la lectura de llibres, el darrer d'ells El curiós incident del gos a mitja nit, narra la visió del món de Christopher Boone, un adolescent amb trets autistes convertit en investigador secret i en fugitiu.
A Llimiana la vida trancorre lenta, es per això que de tant en tant baixo a Tremp, per a no oblidar-me totalment de l'altre món, comprar uns donetes i preguntar coses a la bibliotecària. També vaig conèixer la metgessa de capçalera de Tremp, una jove molt simpàtica (anava a dir trempada però això suposo que ho són tots els de Tremp).
A Llimiana, allà on sóc ara, hi ha molta feina, sempre n'hi ha, però en aquesta època especialment, quan ja ha passat el fred i toca `plantar coses a tort i a dret, llaurar, abonar, regar, treure males herbes...a costat d'on tinc la tenda han crescut les cebes que no van apareixer l'any passat, semblen calçots, llargarudes, dolces i poc picants. Les anirem traient conforme creixin.
La tenda la traslladaré a prop de la casa de fusta, que alhora és a prop d'una font. No obstant, de moment faig vida a casa dels meus amics que tenen una habitació de convidats molt còmoda i acollidora.
Bé, aquesta és la meva petita història per reanimar el blog dedicat a la RIM (Retpública Independent del Montsec). Espero que sigui el primer de molts capítols.

Excursió fotogràfica / Fotografia ekskurso / Excursión fotográfica

Els propassats dies 30 d'abril i 1 de maig varem sortir a la caça d'imatges de la serralada i el poble de Rúbies, la capital de la retpública. Dilluns, dia de la sortida, es va confirmar la predicció meteorològica i varem patir/gaudir de pluges fins ben entrada la tarda. Com diuen en castellà però, no hay mal que por bien no venga, i així varem poder fotografiar el riu Barcedana amb tota la seva esplendor, catarata inclosa. Una altra sorpresa no prevista va ser la de trepitjar un mantell de neu a la part alta del Montsec, vessant nord.
Aquestes i altres anècdotes queden reflexades en un seguit de diapositives penjades a Ipernity.
Un dels objectius de la sortida era examinar la zona de Rúbies per tantejar les possibilitats d'instal·lació d'un grup de gent en un futur no gaire llunyà, tot fent renèixer el poble amb criteris ecològics i alternatius.

En aquest sentit desgranem aquí els pros i contres que s'ens acudeixen:

A favor:
-distanciament de nuclis habitats, cosa que disminueix els conflictes de veinatge
-font d'aigua, modesta però aparentment constant al llarg de l'any
-existència de camps de conreu abandonats, amb arbres fruiters inclosos
-material de construcció a disposició, pedres provinents de les runes
-un sol accès a motor, pista d'uns 8 km. fins el poble més proper, element disuasori de massificació
-paisatge estimulant, espais oberts i cap signe industrial
-l'unic signe d'explotació de la zona sembla ser el pasturatge d'ovelles i cabres
-els anys d'abandonament potser han donat a la terra un enriquiment natural
-el mateix abandonament sembla que permet cultivar ecològicament sense camps propers que contaminin amb químics
-a l'altra banda del Montsec hi ha un productor veterà de fruita i verdura ecològica


En contra:
-l'escassetat del cabdal d'aigua pot ser un inconvenient en un primer moment
-en època de pluges la pista presenta dificultats de trànsit, especialment per a turismes
-no hi ha cap casa habitable a curt o mig termini
-la cobertura de telefonia es deficient
-en determinada època es converteix en territori de caçadors
-al ser muntanya cal averiguar quines plantes s'adequen al conreu
-els hiverns són freds

Altres:
-la zona es visitada els caps de setmana per esportistes (corredors, ciclistes, excursionistes, etc.)
-hi havia antigament un molí, ara en runes
-a la zona més granítica que atravessa el rierol es podria construir una bassa per al bany uni personal
-existeixen algunes restes de construccions a l'exterior del poble, fora de la visió dels "turistes de diumenge"
-si alguna vegada hi hagués excedents agrícoles es podrien vendre al mercat de Tremp
-a la cara nord de la serra hi ha un refugi lliure de muntanya (amb un pou d'aigua) on calculo que hi podrien caber unes 20 persones. Útil si mai es fes una trobada nombrosa.