L'altra opció d'habitatge provisional

Estic reprenent la idea primera d'habilitar la botiga com a habitatge provisional. Allò que va fer que ho descartés en un primer moment és la dificultat de tancar la porta amb seguretat, quan tanques la porta de vidre (de fora cap endins) no hi ha possibilitat de tancar la reixa corredora exterior.
La solució pot ser "blindar" la porta de vidre des de l'interior. He observat que a la seva part superior hi ha un parell de claus en forma d'ela (cast. alcayatas) a partir dels quals es podria penjar un tauló o similar que ocupés tota la part acristallada. El següent pas potser seria buscar una solució similar per a la resta d'aparador frontal.
Aquesta nit l'he passada al soterrani de la botiga, improvisant un llit amb algunes mantes. He de reconeixer que es dorm molt millor que a la tenda, al menys en quan temperatura i comoditat, hi ha més espai vital, més llum en cas de necessitat i un vàter perfecte. Per altra banda també ha estat un plaer dormir quasi dues hores més que de costum :-)

Canvis al novembre?

Ja som al mes de les castanyes, els hallowen, els moniatos i les carabasses foradades. Però els temps no canvia...bé, el temps horari sí, es clar, el diumenge passat vam dormir una hora més, però això no va afectar les temperatures.
Aquest mes canviarem l'habitatge. Probablement abandonarem per un temps la tenda prepirenaica i ens instal·larem en algún lloc de Lleida. No hi ha pressa, però. Demà anirem a visitar una habitació d'un pis de polonesos, un dels quals és client de la meva botiga. Un pare de família que està buscant feina i amb el qual ja em fet algún intercanvi d'objectes, bona gent.
La tenda romandrà al seu lloc, per a visites esporàdiques i per a  amics i coneguts. En dos mesos es poden crear molts vincles emotius amb un lloc i una gent.

Foto: La Roca dels Bous (jaciment arqueològic neandertal)

S'apropa el fred, mengem nous

A Sant Llorenç de Montgai ja refresca, i bastant!, als matins. Si abans marxavem de la tenda amb samarreta de màniga curta, ara no n'hi ha prou i cal una camisa o un jersei si no et vols pelar de fred.

A les nits continuem la nostra recerca de branques i troncs per anar assegurant i reforçant la cabana.

Davant de la tenda hi deixo, ja fixes, dos llums alimentats per energia solar. Així em resulta més fàcil la localització de la tenda cada nit, després de deixar el tren i fer-hi camí.
Mentrestant anem veien i fent amistats. A hores d'ara ja coneixo alguns veins del poble: la Marta, el Xavier, la Mònica, una altra Marta, la Mariàngels...més la gent que saludo ocasionalment.
Tinc pendent resoldre el tema de posar un llum fixe a la bicicleta, cosa important perque ara ja és fosc tant quan arribo com quan marxo de "casa".
Un descobriment molt interessant va ser el d'una parcela mig tancada i abandonada on hi ha una noguera i unes parres molt oportunes per recol·lectar-hi nous i raïm. Estem a les acaballes de la temporada de nous d'aquest lloc però encara s'en troben fàcilment de bones.

A continuar amb la cabana

Dijous vinent és Sant Miquel, festa a Lleida i, per tant, no hauré d'anar-hi a treballar. Aprofitarem per continuar la construcció de la cabana al voltant de la tenda. Ens falta aixecar la paret principal, la que és més susceptible de rebre cops de vent. L'esquelet ja està prou reforçat, ara cal posar-hi branques i matolls.

També aprofitarem, si el temps acompanya, per donar-nos un dels últims banys a l'embassament de Montgai i per recollir raïm d'algunes parres asilvestrades que hi ha per la zona, i potser també m'arribaré a la Font del Gat a carregar aigua i a agafar algunes mores. Em cal omplir els bidons que després uso per a dutxar-me i adecentar una mica l'interior de la tenda, bé, hauria de dir de les tendes ja que la petita la vaig muntar dins la gran i ara el dormitori és més petit però més protegit de cara al fred.

Aquest dijous és un bon moment per a rebre visites, si algú de vosaltres té curiositat per veure com evoluciona la meva okupació forestal, esteu convidats. Podeu escriure'm un missatge amb un telèfon de contacte (o demanar-me el meu) i ja quedarem.

La dutxa

Un dels reptes per un libercampista és la higiene. Avui us passo la foto de la dutxa que vaig poder muntar aprofitant els recursos mediambientals. Malauradament és una foto nocturna (a la nit és quan disposo de temps per fer coses sobre el terreny) però tanmateix us explico que es tracta d'un bidó de 8 litres d'aigua amb un forat a la nansa i atravessat per una branca prou resistent al pes. No obstant vaig reforçar la branca amb una corda lligada al tronc. Un cop penjat, només cal tibar del canaló per on surt l'aigua, de forma que el bidó es balanceja segons la necessitat.
Nota: el bidó està cobert amb una samarreta de camuflatge, per que quedi més dissimulada i per recollir l'escalfor millor.

A les portes del Montsec

 ||||  Continuant la meva ruta vivencial en direcció al Montsec, avui publico una foto feta als boscos de les primeres muntanyes. Allà estic enmig d'una experiència d'autoconstrucció d'una cabana, aprofitant el material que dona la mateixa muntanya: pedres, molsa, branques, troncs, etc.
Apart del que surt a la foto, ja està practicament acabada la dutxa (d'estiu) i l'espai per a menjar i fer reunions asseguts si venent amics i familiars. També he localitzat un lloc ideal que funciona com a vàter sec i he millorat un sender que porta a un mirador excepcional des d'on contemplar tot el paisatge, muntanyes, pantà, poble i barrancs. Espero publicar aviat les fotos.

[*].....  Pluiranta mian vivvojon direkte al Montsec, hodiaŭ mi publikigas fotojn el la proksimaj montarbaroj. Tie mi estas meze de spertado pri memkonstruo de kabano, uzante la montajn donacojn: ŝtonoj, likenkreskaĵoj, arbobranĉoj, trunkoj, ktp.
Krom tio aperanta en la foto, mi preskaŭ finis duŝejon kaj komunan sidspacon por bonvenigi amikojn kaj familianojn. Ankaŭ mi trovis konvenan lokon uzeblan kiel sekan necesejon kaj laste mi plibonigis itineron al panorama rigardejo, el kie oni vidas mirindan pejzaĝon: montojn, diglagon, vilaĝon kaj valgorĝojn. Espereble baldaŭ mi publikigos fotojn.

Comunicat de l'Associació Catalana d'Esperanto

Esperanto.cat crida a les autoritats i a la societat civil a defensar el català davant les agressions Les recents declaracions de la nova presidenta d’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, en la que va anunciar la derogació de la Llei de llengües a Aragó, un tímid intent de dignificació del català i l’aragonès, segueixen una campanya mediàtica no només de caràcter lingüicida sinó xenòfob i se sumen a les agressions que el Partit Popular ha dut a terme recentment contra la llengua catalana al País Valencià i a les Illes Balears.
Davant d’aquestes amenaces, l’Associació Catalana d’Esperanto (Esperanto.cat) vol fer públic el següent comunicat:
Denunciem els atacs contra els catalanoparlants del País Valencià, de les Illes Balears i de la Franja de Ponent, i la prèvia campanya de xenofòbia que s’ha dut a terme per justificar aquest intent de lingüicidi.
No es tracta d’un atac als catalanoparlants d’un o altre territori sinó a la llengua catalana en general i en conseqüència, també instem a totes les administracions dels Països Catalans i a la societat civil a emprendre totes les accions necessàries per evitar la politització de la llengua i aturar immediatament les agressions.
La violació dels drets lingüístics és una violació als drets humans.

Associació Catalana d’Esperanto, 14 de juliol de 2011
http://esperanto.cat

La RIR s'adhereix a la denúncia de les agressions polítiques contra la Franja, País Valencià i Illes Balears, tant per solidaritat com ver veure's directament afectada per l'atac a la cultura i la identitat de una de les seves parts, concretament el Montsec de l'Estall, territori on el català forma part de la història pròpia.