Sendependa Retpubliko de Montsek / Redpública Independiente del Montsec
Fruita i verdura ecològica Casa Navarro || El tren dels llacs || Rúbies x Google maps || Terra del Congost || Esperanto || El relat de Dorian Gray
divendres, 19 d’abril del 2013
dimecres, 10 d’abril del 2013
Excursió Vilanova del Camí - Finestras
La Colla Excursionista de Vilanova del Camí (Anoia) ha organitzat una excursió per a visitar Finestres i la seva "Muralla Xinesa", al Montsec de l'Estall. El proper diumenge 14 d'abril. Se sortirà a les 6:00 h. i està previst tornar al voltant de les 20:00 h. El preu del viatge són 18 € amb possibilitat de descompte per a federats i membres del grup. Cal portar àpats per esmorçar i dinar i força aigua ja que és una zona seca sense fonts properes.
La Ekskurso-grupo de Vilanova del camí (Anoia-Katalunio), organizas padumadon tra Finestres kaj sia pitoreska "Ĉina Murego", kiu situas en la montaro Montsec de l'Estall (antaŭ-Pireneo). La ekskurso okazos la venontan 14an de aprilo kaj komenciĝos per enbusiĝo je la sesa matene kun reveno je la oka vespere. Prezo de la vojaĝo estas 18 € kun rabato al federaciitoj kaj membroj de la grupo. Endas kunporti proprajn maten- kaj tagmanĝon kaj konsilindas surporti ankaŭ akvoprovizon ĉar mankas fontoj pro la sekeco de la regiono.
La Ekskurso-grupo de Vilanova del camí (Anoia-Katalunio), organizas padumadon tra Finestres kaj sia pitoreska "Ĉina Murego", kiu situas en la montaro Montsec de l'Estall (antaŭ-Pireneo). La ekskurso okazos la venontan 14an de aprilo kaj komenciĝos per enbusiĝo je la sesa matene kun reveno je la oka vespere. Prezo de la vojaĝo estas 18 € kun rabato al federaciitoj kaj membroj de la grupo. Endas kunporti proprajn maten- kaj tagmanĝon kaj konsilindas surporti ankaŭ akvoprovizon ĉar mankas fontoj pro la sekeco de la regiono.
Colla Excursionista de Vilanova del Camí
c/ Montserrat, 28 - 2n pis (Restaurant Nou)
08788 Vilanova del Camí (Barcelona)
T. 93 803 43 88
F. 93 803 43 88
cevcami(arroba)hotmail.com
Horari: 08:00 - 20:00
dilluns, 8 d’abril del 2013
diumenge, 4 de novembre del 2012
Minairons, koboldoj en Katalunio
Ĉe Alta Ribagorça oni nomas ilin diablorins; Ĉe Pallars, Andoro kaj Alt Urgell ili ricevas la nomon minairons - kun la variantoj manairons aŭ menairons -; kaj ankaŭ, en aliaj pli sudaj regionoj, pli malproksimaj al Pireneoj, ili estas konataj per la nomo femilians.
Ĉiuj ĉi nomoj aludas al la samaj malgrandegaj estaĵoj laŭdire garditaj en ies kanujo. Pri la reala naturo de tiuj estaĵoj estas diversaj opinioj. Kelkaj homoj parolas pri bestetoj, ĝenerale dirite, sen klarigi, ekzemple, ĉu tiuj bestetoj povas flugi aŭ ne.
Aliaj homoj asertas ke ili estas kvazaŭ bando da ege malgrandaj, preskaŭ nevideblaj, kuloj. Sammaniere, aliaj homoj preferas kompari ilin al zummuŝoj, pro la zumsonoro kiun ili aŭdigas elirante el la kanujo.
Sed neniu dubas pri ilia malgrandeco, ĝis la punkto ke, en unu sola kanujo povas enhavi milojn da tiuj estaĵoj kaj ke, malfermante ĝin, ili eliras kun granda ekscito postulante labortaskon.
J.M. Fericgla, en sia libro La fungo kaj la genezo de la kulturoj, konkludas ke la minairons estas produkto el la manĝado de diversaj halucinigaj fungoj, speciale la t.n. muŝamanito (Amanita Muscaria), karakterizita per sia ruĝa ĉapelo kun blankaj punktetoj.
Sub la efekto de ĝia englutado, la homo sentas sin malgranda, tre malgranda, kaj samtempe vidas sin ĉirkaŭata de miloj da fajreroj.
Dum la daŭro de la efekto li/ŝi eksperimentas nebremseblan emon moviĝi kaj agadi, kvazaŭ li/ŝi havus interne tiujn minairons, jen!
Pro ĉio ĉi Fericgla deduktas, i.a., ke la rakontoj pri minairons originas el tiuj halucinoj. La antikvaj ĉamanoj, kun la falsa preteksto ke la muŝamanito estas venena, altrudis al la popolo la tabuon ĝin manĝi. Tiel ili povis plu konsumi ĝin senĝene kaj sen la risko ke la drogo malabundu en la arbaroj pro troa plukado.
Noto: la populara kataluna diraĵo tocat del bolet (=tuŝita de la fungo) por signifi frenezulon, plejverŝajne devenas el la sama fenomeno.
La supra teksto estas fragmento elkatalunigita el la libro Muntanyes Malaïdes, de Pep Coll. Eldonejo Empúries 1993.
dijous, 1 de novembre del 2012
Retornant a la vi(d)a camperola
Mentres uns es dediquen a la oktober fest uns altres ens dediquem a l'octubre rural. Aquest mes d'octubre ha estat el del retorn a la Masia Navarro. El sebastià em va trucar per oferir-me una feina en els seus terrenys on cultiva fruita i verdura ecològica. Ha estat un mes prou accidentat, amb anades i vingudes d'Igualada per resoldre problemes amb la factura de la llum, alguns dies amb angines, preparació del mercat de final de mes, etc.
A Llimiana tot bé, treient pedres i rocs dels camps per poder sembrar, esporgant pistes per poder circular, recollint pomes a dojo, extirpant males herbes...fin i tot va haver temps per trobar alguns bolets, Pinetells i Bolets d'Ovella.
A estones perdudes atenc els blocs i les xarxes internàutiques, repasso alguns acords amb la guitarra, llegeixo coses en gallec, arreglo la meva habitació improvisada dins d'un cobert, xerro i fem broma amb la quitxalla de la casa,...
I això, aquest any les pomeres s'han desmelenat, tenim tones de peres ciri, verdonzella, reineta i alguna altra varietat apareguda insospitadament. Si coneixeu algú que en vulgui comprar, ja ho sabeu, el problema es que no tenim logística per anar massa lluny a servir-les. El Sebastià es mou pel Pallars, basicament (suposo que també part de La Noguera podria entrar en l'àrea de distribució).
En qualsevol cas esteu convidats a visitar-nos. Teniu la info a dalt del bloc, immediatament sota el títol. Una abraçada a tothom i feliç castanyada!
A Llimiana tot bé, treient pedres i rocs dels camps per poder sembrar, esporgant pistes per poder circular, recollint pomes a dojo, extirpant males herbes...fin i tot va haver temps per trobar alguns bolets, Pinetells i Bolets d'Ovella.
A estones perdudes atenc els blocs i les xarxes internàutiques, repasso alguns acords amb la guitarra, llegeixo coses en gallec, arreglo la meva habitació improvisada dins d'un cobert, xerro i fem broma amb la quitxalla de la casa,...
I això, aquest any les pomeres s'han desmelenat, tenim tones de peres ciri, verdonzella, reineta i alguna altra varietat apareguda insospitadament. Si coneixeu algú que en vulgui comprar, ja ho sabeu, el problema es que no tenim logística per anar massa lluny a servir-les. El Sebastià es mou pel Pallars, basicament (suposo que també part de La Noguera podria entrar en l'àrea de distribució).
En qualsevol cas esteu convidats a visitar-nos. Teniu la info a dalt del bloc, immediatament sota el títol. Una abraçada a tothom i feliç castanyada!
diumenge, 16 de setembre del 2012
Curs / Kurso de esperanto en Lleida
Curs intensiu d'esperanto
dies 21,22 i 23 de setembre La Biotiga - Ecoxarxa de Lleida C. Ramon Llull 6 (al costat de la plaça del Treball) preu: 20 € (10 € estudiants i aturats) Info del curs: 664 51 71 73
Ambdues activitats compten amb el suport de l'Associació Catalana d'Esperanto
dies 21,22 i 23 de setembre La Biotiga - Ecoxarxa de Lleida C. Ramon Llull 6 (al costat de la plaça del Treball) preu: 20 € (10 € estudiants i aturats) Info del curs: 664 51 71 73
Ambdues activitats compten amb el suport de l'Associació Catalana d'Esperanto
dijous, 14 de juny del 2012
Crònica de la 1a acampada
Aquest cop sí, en absència de pluja vaig arribar a Rúbies sobre l'horari previst i vaig poder instal·lar la tenda en un lloc arrecerat i protegit. També vaig poder explorar el terreny amb més marge de temps, cosa que em va permetre alguns descobriments, com ara l'antic cementiri del poble i una roca d'aspecte monolític impressionant. Allà s'em va ocórrer dividir Rúbies en territoris per poder identificar millor cada zona:
-el cementiri i el monòlit serien dins del Territori Espiritual
-l'entrada al poble, on hi ha la font seria el Territori dels Aiguamolls
-el poble, junt amb l'ermita seria el Territori Central
-les feixes cultivables al voltant del poble serien al Territori Periferic
-la zona dels salts d'aigua i basses seria el Territori Iakuzzi
La tenda es troba al Territori Perifèric, a prop d'unes petites bordes ara en ruines. Diumenge vaig estar netejant els voltants de l'asentament i començant a definir espais: zona de cuina, zona del foc i zona polivalent. També vaig començar a fer un primer inventari mental dels recursos alimentaris de la zona, vaig identificar parres, figueres, pomeres, ametllers, moreres, orenga, ortigues, roses silvestres i altres plantes per identificar.
La font segueix rajant encara que el cabdal és petit. A la zona Iakuzzi vaig començar a millorar els espais per banyar-se i pendre el sol. A prop d'allà vaig descobrir també un terreny fangós que podria servir com a recurs per a construir amb la tècnica del adob.
Tinc previst tornar a pujar algún cap de setmana de Juliol però encara no puc precisar una data.
Per poder ubicar millor la crònica, podeu donar un cop d'ull a algunes fotos del darrer dia.
Esta vez sí, en ausencia de lluvia llegué a Rúbies sobre el horario previsto y pude instalar la tienda en un lugar resguardado y protegido. También pude explorar el terreno con más margen de tiempo, lo que me permitió algunos descubrimientos, como el antiguo cementerio del pueblo y una roca de aspecto monolítico impresionante. Allí se me ocurrió dividir Rúbies en territorios para poder identificar mejor cada zona:
-el cementerio y el monolito serían dentro del Territorio Espiritual
-la entrada al pueblo, donde está la fuente sería el Territorio de los Humedales
-el pueblo, junto a la ermita sería el Territorio Central
-los bancales cultivables alrededor del pueblo serían el Territorio Periférico
-la zona de los saltos de agua y balsas sería el Territorio Iakuzzi
La tienda se encuentra en el Territorio Periférico, cerca de unas pequeñas bordas ahora en ruinas. El domingo estuve limpiando los alrededores del asentamiento y empezando a definir espacios: zona de cocina, zona del fuego y zona polivalente. También empecé a hacer un primer inventario mental de los recursos alimenticios de la zona, identifiqué parras, higueras, manzanos, almendros, moreras, orégano, ortigas, rosas silvestres y otras plantas por identificar.
La fuente sigue manando aunque el caudal es pequeño. En la zona Iakuzzi empecé a mejorar los espacios para bañarse y tomar el sol. Cerca de allí descubrí también un terreno fangoso que podría servir como recurso para construir con la técnica del adobe.
Tengo previsto volver a subir algún fin de semana de Julio pero todavía no puedo precisar una fecha.
Para poder ubicar mejor la crónica, puedes dar un vistazo a algunas fotos del último día.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)