He vist coses que no creurieu

Sota d'arbres pirinencs, vora un riu d'aigües bellugadisses i xerraires, s'estén un mantell d'herba i flors, acollidor rebosc envoltat d'alzines.

Tot verdor, tendre i lliure, indret de pau on éssers humans viuen sols i junts, pregant a deus imaginaris amb paraules d'etèria essència.

Vespre d'estiu primerenc ple de follets endormiscats, humits per la rosada del matí. Quan el sol ja es pon, em sembla veure'ls, petits i trencadissos, com criatures en néixer, esvalotats com el vent, protagonistes de l'enrenou.

A cops em sembla sentir-los al meu darrera, jugant amb les ombres de les flors, espantadissos, temorosos de les fades rondinaires que sempre els hi estoven el cul abans de dur-los al bressol de la nit.

Quan els éssers màgics semblen no ser-hi, se sent brollar un rierol, aquí i allà, veus de dona, d'home, d'infant, i potser de gegant, xivarri interminable, paraules amuntegades una sobre l'altra, com una follia de pensaments.

I jo, perdut en un mar de fulles, naufragant en boires fosques, em deixo guiar pel cant del mag, sense mots, tot és cant.

El Montsec a Tv3 / Montsec ĉe Tv3

Into the wild / Cap a rutes salvatges / En la sovaĝon

Currículum vitae / Vivprotokolo

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL RELACIONADA AMB L’ESPERANTO

2004 Animador sociocultural. ASSOCIACIÓ CATALANA D’ESPERANTO.

Gestió d’invitacions per a conferenciants, programar i planificar activitats, etc.

2003-2004 Tutor a distància. ASSOCIACIÓ UNIVERSAL D’ESPERANTO. Tutorització a 40 alumnes a través de les noves tecnologies.

1983-2002 Professor d’esperanto. LLIBRERIA CLÀSSIC i BARCELONA ESPERANTO-CENTRO a Barcelona, CENTRE D’ESTUDIS COMARCALS a Igualada, CLUB D’AMICS DE LA UNESCO a Barcelona, COOPERATIVA DE TEIXIDORS A MÀ DE GRÀCIA, CENTRE EXCURSIONISTA PUIG CASTELLAR a Sta Coloma de Gramenet, ESCOLA D’ADULTS a Barcelona.

Cursos d’ensenyament de la llengua a nivell inicial amb durada d’un any acadèmic en els diferents centres.

1987 Conferenciant i divulgador. ESCOLA D’ADULTS de Trinitat Vella, el Clot i a l’Ateneu La Farinera. Barcelona.

Iniciació a l’Esperanto com a formació complementària.

Periòdicament Corredactor i traductor d’articles. KATALUNA ESPERANTISTO i KATALUNO (Butlletins de l’Associació i de la Joventut Catalana d’Esperanto).

2010 Informador Turístic del Patronat de Turisme de Subirats i guia del Museu d'Esperanto de Subirats.

FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

1991 Curs progressiu d’ ESPERANTO. CLUB D’AMICS DE LA UNESCO DE BCN.

1991 Curs pràctic d’ESPERANTO. BARCELONA ESPERANTO-CENTRO.

IDIOMES

Català: Nivell C. Junta Permanent. (llengua materna)

Castellà: Entès, parlat i escrit correctament.

Italià: Entès i parlat correctament.

Anglès: Entès i parla.

Esperanto: Entès, parlat i escrit correctament.
Gallec: Entès i parlat
Francès: en procés d'aprenentatge, nivell inicial

ALTRES DADES

Membre actiu exercint diferents càrrecs a l’Associació Catalana d’Esperanto des del 1981. Vicepresident de La juventut Catalana d’Esperanto.

1988 Premi Galanto d’Esperanto. 28è. Edició dels JOCS FLORALS ESPERANTISTES. Ajuntament de Barcelona.

1998 Seminari per a professors de “mètode directe” d’esperanto. BARCELONA.

2001 Editor del diccionari “Vocabulari Familiar Català-Esperanto”. Manual distribuit per l’Associació Catalana i per l'Associació Universal d’Esperanto.

2002 Creació d’un centre d’informació i activitats: BARCELONA ESPERANTO-KONTAKTEJO (BEK). Redacció d’un butlletí electrònic mensual, cursos d’esperanto, assessorament i traduccions, etc.

Aparició esporàdica a diferents mitjans de comunicació:

2004 Article de l’ ABC “Esperanto esti facila”

2004 Article de El Pais “jovenes esperantistas”

2004 Aparició en diferents cadenes locals de TV. Link des del you tube

“entrevista esperanto”

Creador i mantenidor de blogs: 
Anoia-esperanto; Esperanto; E-muzeo de Subirats; Montserrat ; Ni Tradukas

Participació en congressos, conferències, fòrums, seminaris, festivals internacionals, trobades, etc. Relacionades amb l’Esperanto a València, França, Bulgària, Itàlia i a Catalunya.

Hi havia una vegada un escriptor...

No em feu dir l'any perque no m'enrecordo pas, però el cas és que una vegada vaig guanyar un concurs literari en una llengua estranya en una branca petita d'uns Jocs Florals ja desapareguts. Recordo, això sí, el moment en que la Maria Aurèlia Capmany em va donar la mà i un diploma al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. Des de llavors he seguit escrivint i no descarto tornar algún dia a l'ajuntament, quan hagi ajuntat totes les meves històries i m'hagin de donar el premi Nadal o Cap d'Any. Ep! em diuen pel pinganillo que el Nadal l'atorguen a l'Hotel Ritz! Encara m'hauré de comprar un tratju...

                                                           

Esperanto en Marxa - Ruta de les ermites

Us presentem una iniciativa que pretén unir lleure i cultura des d'una nova perspectiva.

Els cursos tradicionals d'idiomes s'enmarquen dins d'una dinàmica lectiva, és a dir, en un espai sovint fixe i en uns paràmetres d'estudi on els alumnes tenen poc marge d'intervenció i modificació.

Amb Esperanto en Marxa volem experimentar una renovació de la didàctica. A l'era d'internet, els cursos presencials perden protagonisme a favor de fòrmules més autodidactes.

L'esperanto, com a llengua planificada, esdevè una llengua ideal per a aquest nou concepte d'aprenentatge. La nostra proposta és ensenyar i aprendre la llengua utilitzant la natura com a aula. El nostre objectiu pràctic és que, al final de cada activitat (excursió), els participants posseeixin els coneixements suficients d'esperanto per poder continuar l'aprenentatge mitjançant Internet i altres recursos puntuals.

Per donar un millor suport als estudiants, Esperanto en Marxa ofereix un servei de tutoria virtual durant tot el procés d'aprenentatge de la llengua.

A continuació us convidem a la primera sortida que organitzem:

                                                                         

Montserrat, ruta de les ermites de Sant Benet, Sant Salvador i Trinitat

Diumenge 20 de febrer

Lloc de sortida: estació dels Ferrocarrils Catalans de la plaça Espanya

Hora: 08:20 h.

Què cal portar: calçat adequat i tot allò que portarieu en una excursió d'un dia a la muntanya. La ruta no té excessiva dificultat. Proposem que cadascú porti els seus àpats, no obstant, a l'ermita-refugi de Sant Benet hi ha una cafeteria on es poden demanar entrepans o un menú senzill a l'hora de dinar.

Cost: en principi només el transport en tren + funicular o aeri. Cadascú decidirà si vol fer més despeses un cop a Montserrat. Es repartirà material didàctic i informatiu sobre l'esperanto valorat en uns 2-3 € per persona, si algú vol contribuir a cobrir aquestes despeses, serà benvingut.

Enllaços relacionats:

Més que una llengua
Aprendre esperanto
Montserrat

Els que estigueu interessats, si us plau, aviseu de la vostra participació escribint a:

k.berga@gmail.com

Matar perque altres maten?

Des de fa un temps procuro seguir una alimentació vegetariana, més concretament ovo-lacto-vegetariana, per diferents raons. Una d'elles, de les més destacades, és la de que quan menys carn menjo més vides salvo. Sí, no és cap cabòria estranya, simplement una llei de mercat, un producte que no es demana és un producte que no es produeix. Quan deixem de consumir un tros de carn estem enviant un missatge al mercat: ei! menys carn! aquell xai no el mateu!
A major nombre de vegetarians, major nombre de xais (porcs, tonyines, vedells, etc.) reben un indult i poden viure més. Viure més és el que tots, animals humans i no humans volem.
Hi ha qui diu: sí, ja, però a la natura els animals es maten els uns als altres! és lo normal! Com si els animals puguessin escollir o discernir el que fan. A banda de que òbviament hi ha molts animals que no maten, el ser humà suposa que es diferencia per la intel·ligència més desenvolupada i un sentit de la compasió i la solidaritat que ens ha dut a fites com l'abolició de l'esclavitud o la proclamació dels drets humans.
Si podem viure sense matar...perquè matem? no es tracta de supervivència. La vida la tenim assegurada així que matem per gastronomia. Em inventat la manera de maquillar cadàvers perque no semblin cadàvers, em allunyat els llocs de matança perque no ens afecti a les digestions, em buscat cobertura mèdica (és curiós que tan metges com cuiners fan "receptes") i sempre podem recòrrer a allò de " és que la B12 només hi és a la carn!(fals)". La B12, un dogma de fe elevat a la mínima expressió.
Es veu que la nostra vida depèn de la B12, una vitamina amb nom d'autopista que és el "comodín del público" per als defensors del règim omnívor.
Com bé deia una amiga, canviem una vida per un gust. Si permetem la tortura i la mort innecessària dels animals, amb quina legitimitat  ens erigirem en defensors de la justícia i d'un món millor?