divendres, 17 de juny del 2011

Rúbies, la malkovro

Lleida / ilerdo
Lleida / ilerdo

 ||||  Podeu llegir l'entrada en català a: Rúbies 2, la descoberta

[*    Post kelkaj ekskursoj kaj vizitoj en la regiono de Montsec, iun tagon amiko mia veturigis min ĝis la tiam ankoraŭ nekonata Rúbies. La enamiĝo estis tuja. Rúbies havas privilegian situon mez-alta, ĝi estas ŝirmata de la ventoj unuflanke, dank' al apuda montmuro kaj samtempe, en alia flanko ĝi balkonas al proksimaj valoj kaj montaroj. Ĝi posedas naturan fonton kiu siatempe provizis la vilaĝon. Mi devas klarigi ke Rúbies senhomiĝis ĉirkaŭ 1960, pro migrado al aliaj vilaĝoj kaj urboj kie vivo ne tiom hardis. Kiam mi alvenis tie, ankoraŭ eblis vidi la konturojn de la forlasitaj kultivejoj kaj la konstruaĵoj iam uzataj kiel besto-gardejoj. Ne tro for de la fonto, la akvo cirkulis tra diversaj deklivoj formante, tie kaj tie, naturajn bankuvojn. En somera tempo ni tre ŝatis praktiki tie nudismon, submergante nin en tiujn malgrandajn "jakuzzi"-ojn.


La domoj estis en diversgrada ruino-stato, la unuajn noktojn ni elektis dormi en la malgranda preĝejo, kiel faris kutime ĉiuj hazardaj ekskursantoj. Sed, kiam mi decidis serioze komenci tie mian loĝprovon, mi serĉis oportunan lokon por starigi tendon (tiam estis printempo). Akompanis min tiutempe Joaquín, mia plej bona amiko. Li havis kaj stiris propran aŭton kaj multege helpis min en tiu unua periodo, kiam mi bezonis alporti la necesaĵojn: tendo, matraco, manĝoj, akvujoj, iloj, ktp. Li estis foje, eĉ pli entuziasma ol mi pri la aventuro kaj konstante havis ideojn kaj proponojn. Ekzemple, en argileca montetflanko li ekfosis improvizitan manĝo-ŝrankon por teni la nutraĵojn en freŝaj kondiĉoj kaj ekster la atingo de avidaj bestoj, ĉefe vulpoj kaj ronĝuloj.

dimecres, 15 de juny del 2011

Rúbies, la nekonata sovaĝejo

Rúbies 
Rúbies

 ||||  Podeu llegir l'entrada en català a: Rúbies, la terra desconeguda

[*      Antaŭ nelonge mi publikigis foton pri Rúbies, vilaĝo en perdita loko de la antaŭ-Pireneoj. Mi notis ke mi pasigis tie ses monatojn de mia vivo. Nun mi provas pluparoli pri ĝi kaj rakonti kialojn kaj kielojn, laŭ propono de amikino. Fine de la naŭdekaj jaroj -fu! antaŭa jarcento!- mi iomete engaĝiĝis en grupoj kiuj celis la kreadon de ekovilaĝoj (ecoaldees, katalune). En Barcelono ni okazigis plurajn laborgrupojn kiuj estigis viglajn diskutojn, jen kun bonaj jen kun malbonaj rezultoj, ĉar finfine temis pri idealismo kaj tio kunportas troan disŝprucigon de ideoj, ne ĉiam akordigeblaj inter si. Bedaŭrinde tre malmultaj homoj transiris de teoriaj proponoj al praktika agado.
Iun paskon tamen, ni sukcesis organizi kelktagan ekskurson al Pireneoj kaj ĉirkaŭaĵoj, ni vizitis plurajn vilaĝojn surbaze de itinero kiu inkluzivis jam ekzistantajn ekosetlejojn. La aventuro estis ege interesa ĉar ni lernis el la sperto kaj ideoj de diversaj pioniroj kaj ankaŭ el la rakontado de lokaj vilaĝanoj.
Ĉe la reveno la grupo dissplitiĝis sed mi scias ke, almenaŭ du paroj ĉiu siaflanke, finiĝis en montaro.
Poste neniu kuraĝis daŭrigi la surlokan esploradon. Tiam mi decidis ke mi travojaĝos montojn eĉ se sola. Kaj mi elektis la montaron Montsec, kiu dividiĝas laŭ tri nomoj: Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares kaj Montsec de Rúbies. La nomo de tiu lasta devenas el la vilaĝo en kiu mi iom da tempo loĝis.
Mapo de Rúbies
Mapo de Rúbies
Do, Rúbies estis malgranda sed grava el geohistoria vidpunkto. Iom da esperanta informado pri Montsec vi povas ricevi ĉe La Pterodaktilo: http://www.pterodactil.cat/index.html
Kaj ankaŭ vizitindas Llimiana:
http://www.llimiana.com/index2.php

dilluns, 30 de maig del 2011

He vist coses que no creurieu

Sota d'arbres pirinencs, vora un riu d'aigües bellugadisses i xerraires, s'estén un mantell d'herba i flors, acollidor rebosc envoltat d'alzines.

Tot verdor, tendre i lliure, indret de pau on éssers humans viuen sols i junts, pregant a deus imaginaris amb paraules d'etèria essència.

Vespre d'estiu primerenc ple de follets endormiscats, humits per la rosada del matí. Quan el sol ja es pon, em sembla veure'ls, petits i trencadissos, com criatures en néixer, esvalotats com el vent, protagonistes de l'enrenou.

A cops em sembla sentir-los al meu darrera, jugant amb les ombres de les flors, espantadissos, temorosos de les fades rondinaires que sempre els hi estoven el cul abans de dur-los al bressol de la nit.

Quan els éssers màgics semblen no ser-hi, se sent brollar un rierol, aquí i allà, veus de dona, d'home, d'infant, i potser de gegant, xivarri interminable, paraules amuntegades una sobre l'altra, com una follia de pensaments.

I jo, perdut en un mar de fulles, naufragant en boires fosques, em deixo guiar pel cant del mag, sense mots, tot és cant.

dijous, 10 de febrer del 2011

Currículum vitae / Vivprotokolo

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL RELACIONADA AMB L’ESPERANTO

2004 Animador sociocultural. ASSOCIACIÓ CATALANA D’ESPERANTO.

Gestió d’invitacions per a conferenciants, programar i planificar activitats, etc.
2003-2004 Tutor a distància. ASSOCIACIÓ UNIVERSAL D’ESPERANTO. Tutorització a 40 alumnes a través de les noves tecnologies.
1983-2002 Professor d’esperanto. LLIBRERIA CLÀSSIC i BARCELONA ESPERANTO-CENTRO a Barcelona, CENTRE D’ESTUDIS COMARCALS a Igualada, CLUB D’AMICS DE LA UNESCO a Barcelona, COOPERATIVA DE TEIXIDORS A MÀ DE GRÀCIA, CENTRE EXCURSIONISTA PUIG CASTELLAR a Sta Coloma de Gramenet, ESCOLA D’ADULTS a Barcelona.
Cursos d’ensenyament de la llengua a nivell inicial amb durada d’un any acadèmic en els diferents centres.
1987 Conferenciant i divulgador. ESCOLA D’ADULTS de Trinitat Vella, el Clot i a l’Ateneu La Farinera. Barcelona.
Iniciació a l’Esperanto com a formació complementària.
Periòdicament Corredactor i traductor d’articles. KATALUNA ESPERANTISTO i KATALUNO (Butlletins de l’Associació i de la Joventut Catalana d’Esperanto).

2010 Informador Turístic del Patronat de Turisme de Subirats i guia del Museu d'Esperanto de Subirats.

FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

1991 Curs progressiu d’ ESPERANTO. CLUB D’AMICS DE LA UNESCO DE BCN.
1991 Curs pràctic d’ESPERANTO. BARCELONA ESPERANTO-CENTRO.

IDIOMES

Català: Nivell C. Junta Permanent. (llengua materna)
Castellà: Entès, parlat i escrit correctament.
Italià: Entès i parlat correctament.
Anglès: Entès i parla.
Esperanto: Entès, parlat i escrit correctament.
Gallec: Entès i parlat
Francès: en procés d'aprenentatge, nivell inicial

ALTRES DADES

Membre actiu exercint diferents càrrecs a l’Associació Catalana d’Esperanto des del 1981. Vicepresident de La juventut Catalana d’Esperanto.
1988 Premi Galanto d’Esperanto. 28è. Edició dels JOCS FLORALS ESPERANTISTES. Ajuntament de Barcelona.
1998 Seminari per a professors de “mètode directe” d’esperanto. BARCELONA.
2001 Editor del diccionari Vocabulari Familiar Català-Esperanto”. Manual distribuit per l’Associació Catalana i per l'Associació Universal d’Esperanto.
2002 Creació d’un centre d’informació i activitats: BARCELONA ESPERANTO-KONTAKTEJO (BEK). Redacció d’un butlletí electrònic mensual, cursos d’esperanto, assessorament i traduccions, etc.
Aparició esporàdica a diferents mitjans de comunicació:
2004 Article de l’ ABC Esperanto esti facila”
2004 Article de El Pais “jovenes esperantistas”
2004 Aparició en diferents cadenes locals de TV. Link des del you tube


Participació en congressos, conferències, fòrums, seminaris, festivals internacionals, trobades, etc. Relacionades amb l’Esperanto a València, França, Bulgària, Itàlia i a Catalunya.

dimecres, 9 de febrer del 2011

Hi havia una vegada un escriptor...

No em feu dir l'any perque no m'enrecordo pas, però el cas és que una vegada vaig guanyar un concurs literari en una llengua estranya en una branca petita d'uns Jocs Florals ja desapareguts. Recordo, això sí, el moment en que la Maria Aurèlia Capmany em va donar la mà i un diploma al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. Des de llavors he seguit escrivint i no descarto tornar algún dia a l'ajuntament, quan hagi ajuntat totes les meves històries i m'hagin de donar el premi Nadal o Cap d'Any. Ep! em diuen pel pinganillo que el Nadal l'atorguen a l'Hotel Ritz! Encara m'hauré de comprar un tratju...