Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris caseta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris caseta. Mostrar tots els missatges

dijous, 14 de maig del 2020

Cellers, 24 de juny de 2016 (notes d'un diari de camp)


Wikiloc | Foto de Estació de Cellers-Llimiana (3/5)

Primer dia de la utilització d'una caseta abandonada a prop de Cellers. He arreglat l'espai, que estava ple de restes d'objectes i runa deixades pel darrer usuari.
En principi la caseta té l'aspecte d'haver estat feta sevir com a magatzem, tot i que, entre els objectes abandonats hi havia set matalassos, apilats de peu en un racó.
Més de la meitat del contingut de la caseta és inservible, pel seu deteriorament, la brutícia i la dubtosa utilitat, sense comptar, es clar, les restes de paret i sostre caiguts.
Tot i això, conservaré coses que poden arribar a ser reutilitzades i aprofitades: alguns accessoris per a bicicleta, taulons de fusta, claus, bisos, caragols, algunes llibretes antigues, un parell de neveres d'acampada, uns penjarobes, tubs de regar, una taula, rajoles i altres petits objectes difícils de catalogar.

La caseta en principi entra dins dels meus plans com a lloc reservat principalment per al descans nocturn i, alhora, on deso els objectes de més valor o, si més no, els objectes que han d'estar més protegits, sigui perque no són meus sinò un préstec, o bé perque són els que preciso amb assiduitat o són difícils de restituir: llums, llibres de biblioteca, roba de diari, sac de dormir, menjar, estris per a la higiene, etc...
Apart de la tenda, però molt a prop, vaig improvisar un espai accessori, mitjançant un sobresostre blau fosc, que permet una ombra més opaca on arrecerar els aliments que més pateixen amb la calor.
A mig camí entre la tenda i la caseta es troben les zones de bany. Dues llacunes que es nodreixen directament de l'aigua que conté el pantà de Cellers-Terradets. Una de les llacunes està habilitada per activitars de lleure, amb espais per a picnics i platjeta.
L'altra llacuna és més feréstega i envoltada de canyissar, que dificulta l'entrada a l'aigua, tot i que he habilitat un espai per a accedir-hi

El conjunt, caseta, tenda, llacunes...es troba a pocs quilòmetres de Tremp, en un itinerari que representa uns vint minuts  de conducció amb el Mega (a una mitja de 40 quilòmetres/hora).
El meu proper objectiu és conseguir una major comoditat a la caseta, això vol dir principalment, trobar o comprar una cadira que em permeti llegir i escriure sense patiments ( ara sec sobre un vell bidó de cola).
També estudiaré la manera d'aprofitar millor la llum solar. Una finestra està tapiada amb fustes i la porta principal està tancada amb pany i no es pot obrir. També caldrà, quan hi pugui pujar, assegurar que no hi hagi cap element del sostre que pugui caure..

dijous, 14 de maig del 2015

Maig, calor i sequera


Gronxador
14 de maig. Ja ha passat un mes des que em vaig instal·lar a les rodalies de Llimiana gràcies a la bona acollida dels meus amics. Han passat algunes coses, tot i que els ritmes aquí són pausats. Varem tenir la visita d'un noi francès, segona part d'un intercanvi d'estudiants d'ESO. Amb aquesta excusa vaig acabar de muntar i equipar la tenda en la que faig vida nocturna i una petita part de la diurna. He començat a netejar el gronxador i he habilitat un espai per a les migdiades a la caseta de fusta del costat, una caseta que està a mig fer, sense terra i amb entrades d'aigua quan plou, cosa que no passa des fa molt temps, tanmateix.
Malgrat el que es pugui creure, aquí les nits són força sorolloses i qui s'endú el protagonisme en aquest apartat són les merles, ocellots negres amb bec groc que es passen el dia i la nit remenant entre la fullaraca, no sé si per que els fa gràcia o buscant cucs i insectes. No falten els cucuts i el cor de grills. Per la part vegetal no falten els crec-crec dels arbres morts que a vegades mou el vent, ni el bombardeig de fulles, branquetes i llavors sobre la tenda.
Darrera la tenda
Pel que fa a la part paisatgística no ens podem queixar, hi ha força flors, entre ells les de les futures maduixes silvestres. Al davant, la vinya està en plena expansió de verd.
A mig camí entre la tenda i els horts vaig improvisar un plat de dutxa, allà on hi pot arribar la mànega de regar. Resumint, tenda per a dormir, palé per a les dutxes, habitació per a la becaina, menjador exterior (taula i cadira davant la caseta), magatzem a la part més fosca de la caseta, raïm al davant i maduixes al darrera (més l'hort: enciams, bledes, faves, patates, llí, tomàquets, remolatxes, cols, colirabes, rabes, pastanagues,...).
Com anècdota interessant, un veí que té el seu hort a costat del nostre i que ve els caps de setmana, em va demanar que li regués aquests dies perque ell no pot venir i que em pagaria alguna cosa.
La part més delicada de la història és aquesta, aquí s'està prou bé, però és insostenible a mig i llarg termini ja que no puc plantejar-me viure sense cap ingrés. La ciutat més propera és a 25 minuts en cotxe, cosa que jo no tinc, o sigui que en el cas hipotètic de que sortís una feina allà, sería realment complicat fer-la.
L'altra part difícil de resoldre és que allò que més necessito, desenvolupar habilitats socials esdevé una utopia aquí, aïllat en una finca rural amb una família de costums austers, una mica en la línia Amish.
L'altre dia em vaig haver de saltar la visita amb l'assistent social del Centre de Salut Mental perque la meva economia no em permet fer un viatge a Igualada d'anada i tornada (quasi 40 €). M'he de limitar d'anar a la meva ciutat a final de mes, quan poso parada en els mercats de Vilanova i Igualada i ingresso alguna cosa.
Per sort el meu ordinador agafa el senyal d'internet de la masia i puc mantenir un cert contacte amb el món exterior, apart de pujar-me al cotxe dels meus amics de tant en tant per anar a la biblio de Tremp i veure altres ànimes humanes.
La vida és complicada, assumible però complicada.
Biblio de Tremp